Del llatí “mercatus”. Del grec “strategos”.

L’estratègia és quelcom que clàssicament ha estat present a la vida de qualsevol organització. Ja els grecs utilitzaven el terme “strategos” per fer referència a l’art de dirigir, de la mateixa manera que la paraula “mercatus” designava a l’Antiga Roma la noció de compra. Poden dos termes clàssics conjugar-se en un de nou, contemporani?

Per tenir èxit, tota empresa (com les persones) ha de saber per què fa el que fa (missió), on vol anar (visió) i quins principis la governen (valors). Aquests tres termes han d’estar plenament alineats amb les polítiques i estratègies d’una empresa: si les estratègies de l’empresa no estan correctament alineades amb la nostra missió, visió i valors, sens dubte tindrem una organització malalta, i que caldrà curar.

Estratègies, En Plural

Dins una organització hi poden cabre tantes estratègies (alineades amb la missió, visió i valors) com àrees funcionals hi hagi. Així doncs, parlarem, per exemple, d’estratègia financera, estratègia en innovació o estratègia en Màrqueting i Comunicació. Té sentit per aquest motiu, parlar d’estratègia en Màrqueting o de Màrqueting Estratègic entenent com a tal totes aquelles accions destinades a conèixer al nostre client, avaluar la seva satisfacció, estudiar el seu comportament i, fins i tot, oferir-li nous productes o serveis que ni imaginàvem que volia, entre d’ altres.

Màrqueting Estratègic: L’ Art De Preguntar El Que Cal

“Vull vendre més, no sé com”, “vull que els meus clients estiguin més satisfets”, “no em coneixen prou”, “tenim la sensació que hi ha més oportunitats al mercat i que no les aprofitem”, “vull tenir més beneficis”. 

Totes aquestes són qüestions reals que els integrants de les organitzacions es plantegen. A partir d’ aquí, i amb els espais de reflexió adients, cal preguntar bé. És una part vital del procés, ja que preguntes errònies ens faran tenir respostes que no ens ajudaran a resoldre les necessitats reals. Ens podríem plantejar estudiar l’estat actual on ens trobem, a partir de les situacions anteriors:

  • qui venc? On venc? Com venc? Cal tenir una visió més digital?

  • Què valoren més els meus clients? Segueixen valorant el mateix que quan vaig començar? Conec el meus clients?

  • Tinc uns bons canals de comunicació? Si els tinc, són els adients per al meu públic? I per al públic potencial?

  • Tinc espais de reflexió i de participació per als meus clients? Els incentivo a que m’ ajudin a ajudar-los?

Les Anàlisis Al Servei De L’estratègia

Per a resoldre totes aquestes preguntes, i mai perdent de vista l’estratègia general de                            l’organització, serà convenient dotar l’empresa d’eines analítiques més o menys complexes, que ens ajudin a agrupar, ordenar i finalment interpretar la informació per convertir-la en un pla d’acció, que sigui concret en termes d’objectius, indicadors i horitzó temporal. D’aquesta manera, podríem resumir el procés de creació de valor en Màrqueting Estratègic en les següents etapes:

  1. Detecció i diagnosi de necessitats.

  2. Preguntar el que cal: investiguem les possibles causes.

  3. Analitzem: objectivació de l’estatus actual. On ens trobem?

  4. Pla d’acció: objectius, indicadors de seguiment i timing.

  5. Avaluació / re-avaluació.

Fer Bé El Bé

Veurà el lector que hem deixat l’última de les qüestions reals sense contestar: “vull tenir més beneficis”. Per contestar-la i ja per acabar, el convidem a reflexionar sobre dues paraules que també provenen del llatí i del grec, respectivament: dignitas i ethikós. Sembla doncs, que dos termes clàssics sí poden conjugar-se en un de nou, que ens portarà, ineludiblement a pensar primer en el client. Els beneficis, si ho fem bé, en seran la conseqüència natural.

Un article de Daniel Rosselló Jiménez