Compartir experiència i coneixement

Compartir experiència i coneixement

Escriure sobre la nostra feina per construir i co-crear 

En la nostra feina quotidiana, quan treballem tenint cura d’altres persones, anem escrivint la lletra d’una relació, sovint constructiva, que podríem anomenar acompanyament. En el sector sociosanitari es donen constantment moltes dinàmiques fonamentades en l’experiència d’acompanyar la persona, sigui en la seva cura, sigui en la presa de decisions que aquesta ha de prendre, per tal de ser la protagonista de la pròpia vida.

Estem en un sector de treball en el que escrivim poc sobre les experiències transformadores, ja que sovint no els hi donem la importància que tenen: tenir cura d’algú, acompanyar les persones que tenen vulnerabilitat, cuidar,…. És un fet que la societat veu com una acció normal, de sentit comú, però que moltes vegades no es compleix de veritat, com la pròpia societat actual ens mostra cada dia a les portes de casa amb el tracte a les persones refugiades. O, sense anar més lluny, quan descobrim el poc valor que donem a les professions socials quan, com a Societat, trobem plenament normal que deixar el cotxe en pàrquing durant un dia a Barcelona sigui més car que portar una persona gran a un centre de dia, durant el mateix període. Al cotxe no l’alimenten, no el canvien i no el netegen, a més quasi ni el vigilen, la persona rep les cures necessàries per poder viure amb qualitat de vida.

Com a persones de l’àmbit social i sociosanitari no compartim massa el que fem, ja no reconeixem prou els arguments i les reflexions que ens porten a desenvolupar una professió, plenament vocacional, alhora que tècnica. Escriure l’experiència és una necessitat que tenim com a sector per a enriquir, prestigiar i donar valor a la tasca que fem quotidianament.

Per escriure l’experiència, podem seguir un esquema breu i senzill que ens ha de permetre compartir llavors d’acció social transformadores.

En un primer moment hem de tenir quelcom per a explicar, una idea clara del que volem transmetre: una experiència, un hipòtesi, la reflexió d’una situació. Cal doncs que ens preguntem sobre el QUÈ vull transmetre als altres companys de professió.

Una segona qüestió que cal que ens plantegem és el PER QUÈ. Quins són els arguments que ens plantegem a l’hora d’escriure el relat de l’experiència, o bé la concreció de les idees. Quina funció i utilitat té el que volem compartir i com pensem que pot ser una eina útil per als altres professionals, a l’hora de construir espais de creativitat.

En la meva experiència d’escriure per compartir i potenciar, que altres persones, puguin crear noves propostes a partir d’allò que els pugui plantejar la meva idea, crec que és molt important plantejar-te quina és la utilitat, perquè crec que es valuós escriure què pot a portar als altres la meva experiència.

Escriure, compartir idees i projectes acaba essent un acte de GENEROSITAT, ja que estructurem el que volem dir, li donem forma, ens preguntem per a que pot ser i alhora ho fem generosament, és a dir, GENERANT oportunitats a noves interpretacions o evolucions d’allò que compartim.

Un educador conegut, em deia que havia aplicat el que jo plantejava en un article de la Revista Educació Social sobre estimulació, i que li estava anant molt bé, després d’una bona estona de comentar el que ell estava construint, jo li deia que ell en llegir l’article l’havia reescrit de nou, des de la seva experiència, des de la seva competència i des dels seus talents. Cada cop que una persona llegeix un article o un llibre el crea de nou, l’escriu diferent, l’adapta a la pròpia realitat i aquest fet, permet que cada lector es converteixi en un re-escriptor del que està llegint, en un creador de nous continguts que permeten la transformació en l’àmbit social, des de la CO-CREACIÓ.

Explicar allò que experimenten comporta l’acció de fer conscients les dificultats que condicionen el seu desenvolupament , així com els resultats que n’acabem obtenint en la seva execució i posada en marxa. Hem de ser rigorosos en aquesta anàlisi per tal de poder argumentar , raonar, confegir coherència interna al relat tècnic o vital, al valor d’una història d vida, al redós d’una memòria.

Si no som capaços de fer aquest exercici caiem en el perill de construir la inconsistència, de malmetre la credibilitat i de generar dubtes sobre la confiança que ens mereix aquella experiència. Hem de ser curosos en el llenguatge o llenguatges que utilitzem, només des d’un llenguatge entenedor podrem treballar l’aplicabilitat i la replicabilitat.

  • Escriure la nostre experiència,
  • Saber-la estructurar,
  • Mapejar com l’hem desenvolupada
  • Fer evidents les preguntes que ens fet en el procés
  • Analitzar les dificultats i les solucions ,
  • Definir les diverses visions des de les quals analitzem el que estem tractant,
  • Clarificar la MIRADA , des d’on escrivim, des de quina perspectiva construïm son preguntes que ens hem de fer per generar processos de co-creació compartida

Cal que siguem agosarats i escrivim l’experiència, cal que regalem als professionals del nostre àmbit, aquelles experiències que ens permeten millorar el nostre entorn, alhora que GENERAR eines i oportunitat que permeten que altres professionals, en altres contextos puguin reescriure processos d’acompanyament i CO-CREAR qualitat de vida. Siguem  CO-CREA-ACTIUS

Quico Manyós, autor d’aquest article, ha escrit molts articles sobre la seva experiència en el món sociosanitari, així com dos llibres: Atenció i suport social i Animació estimulativa per a persones grans discapacitades.


Quico Manyós



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *