Final de vida

Final de vida

A la nostra societat actual parlar de final de vida segueix sent un tema difícil d’abordar. Culturalment la mort és un tema del qual no es parla fins que la veiem venir de prop i no queda més remei, a més, vivim en un dels països amb major esperança de vida i aquest fet fa que el retardem encara més.

Si ho mirem objectivament la mort és una etapa del cicle de la vida i seria important integrar-la en el nostre dia a dia i poder expressar-nos sobre ella. Des de fa uns anys s’ha plantejat el debat de si no ajudaria que des de nens es parlés del tema a l’escola per poder gestionar-lo de forma natural i sense pors. En altres cultures els nens juguen un paper igual d’important que els adults participant en el procés de final de vida i fins acompanyant en el moment de la mort.

Quan una persona amb una malaltia avançada arriba a un punt de no retorn la pròpia situació fa que s’hagin de prendre moltes decisions importants que poden ser difícils en aquest moment. Cada ésser, a consequència de la seva educació, les seves vivències i les seves creences davant d’un procés de final de vida pot estar en qualsevol de les etapes que la Dra Elisabeth Kübler-Ross va especificar en el seu model: la negació, la ira, la negociació, la depressió i l’acceptació. Independentment de la fase en què es trobi la persona, realitzar una planificació de decisions anticipada facilitarà tant a l’implicat com a les persones més properes que comparteixin el procés amb ella. Aquesta planificació pot ajudar a prendre més control sobre el procés i no sentir-se absorbit per ell. És cert que hi ha situacions en què fer això és complicat però hauríem de poder triar com volem morir i això és difícil si no ho hem meditat i planificat abans.

És important destacar que encara que la persona que està malalta és l’eix principal cal no oblidar mai a aquells que la cuiden i acompanyen en aquest difícil procés. Cal cuidar als que cuiden, ja que sovint obliden fer-ho ells mateixos. A més, la planificació i la comunicació entre ells també ajuda a l’acompanyant a conèixer les seves preferències i desitjos, aquest fet ajuda a donar tranquil·litat al cuidador ja que no ha de prendre decisions per l’altra persona sinó que simplement les acompanya. També dóna informació al propi personal sanitari que fa seguiment del procés per poder respectar les seves decisions i planificar el tractament en conseqüència.

Actualment el nostre sistema sanitari està dissenyat per ajudar en aquest procés. El personal sanitari pot acompanyar en la planificació de decisions davant d’un procés de final de vida i aclarir els dubtes que sorgeixin. A més, en funció de la situació de cada persona, hi ha diferents equips assistencials que s’adapten a cada circumstància. Els equips d’atenció domiciliària són els responsables de les persones que volen romandre a casa i acompanyen tant a la persona com a la família donant el suport psicològic tan necessari sense sortir de l’entorn conegut. També hi ha recursos per a aquelles persones que per la seva situació són ateses en un centre sanitari, on trobaran un equip multidisciplinari que atendrà a la persona i la seva família en aquest moment tan complex.

Independentment del lloc on es trobi la persona en la seva etapa de final de vida i les decisions que prengui, l’important és el fet d’haver obrat en conseqüència amb les seves creences i valors. Com va dir Cicely Saunders: “importes perquè ets tu, fins a l’últim moment de la teva vida”.

Un article de Mireia Filip, infermera del Torn de nit de l’HSS Mutuamguell i Membre de la Vocalia de geriatria del COIB.



  1. Tan de bò arrivés el dia en que poguessim normalitzar, des de cualsevol edat de la vida, les converses respecta a la mort. La pròpia mort, el que voldriem, el que no, les nostres esperances, els nostres temors. La mort és l’unic que sabem segur que ens passarà i encara no hem après a parlar-ne, sense sentir-nos sobtadament incòmodes.
    Hi ha una entitat que recomano, molt i molt.Aquest és l’enllaç de la seva web: https://theconversationproject.org/

    THE CONVERSATION PROJECT: “El projecte de conversa”. Si, aquella que encara no gosem tenir amb qui l’ hauriem de tenir.
    Us podeu inclús baixar un “kit” és una molt bona eina per fer la pràctica de disenyar una conversa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *