Acompanyar amb humor

Acompanyar amb humor

Ja fa uns anys que vaig llegir un llibre de Paul Ekman, El rostro de las Emociones i em va impactar, sobretot una cosa. La qüestió és que ell preguntava quina era l’emoció que es podia detectar des d’una distància més llarga. La resposta em va sobtar… l’alegria. I l’explicació era que en temps atàvics, quan encara vivíem a les cavernes, mostrar un bon somriure ens salvava la vida. Si t’acostaves a una caverna del veí i dubtava entre si reies o no, en cas de dubte, et llençava una pedra per matar-te, no fos que vinguessis a emportar-te el menjar o les dones del clan. Per tant, era important per a sobreviure, mostrar un bon somriure. De fet, ell, diu, que un bon somriure es pot detectar des de 50 metres, que era la distància mitjana a la que arribava la pedra llençada pel veí.

I si tornem a l’actualitat, al 2019, ens adonem que tot segueix igual. Bé, l’entorn no però les emocions sí. I la utilitat de l’alegria segueix sent la mateixa. No només la supervivència, sino assegurar-nos de tenir persones al voltant disposades a compartir i ajudar en qualsevol moment. En diem amics.

I ja fa temps que dono voltes a: què coi ens passa amb l’humor i la feina? Perquè concretament a la feina és on solem riure menys? Perquè no podem acompanyar les persones amb humor? Jo tinc una teoria, i és que s’ha confós, des de fa anys, la seriositat i l la professionalitat. Jo defenso que es pot ser molt professional amb un somriure a la cara i molt poc professional amb cara seriosa que, curiosament, s’assembla bastant a la cara d’enfadat. I no volem estar rodejats de persones enfadades vuit hores al dia, oi?

I tinc una altra teoria, i és que, el que ens passa, si ho vestim amb humor, pesa menys. I les coses que pesen menys són més fàcils de deixar. Quan acompanyem persones amb problemes i limitacions l’eina de l’humor serveix per flexibilitzar i descontextualitzar els pensaments de la persona i li serà més fàcil buscar alternatives i convertir-se en una persona més resilient.

L’altre dia vaig llegir que la comèdia és drama més temps. I jo hi afegiria, en alguns casos, espai. Però el que és cert és que si l’apliquem amb respecte cap a l’altra persona, la limitació es fa més feixuga i la relació és més intensa.

Només per acabar m’agradaria deixar-vos amb la demostració científica de perquè hem d’acompanyar amb humor: El bon humor provoca alegria, l’alegria es mostra amb un somriure, el somriure és la demostració física que estem contents, les neurones mirall s’activen i provoquen un somriure en l’altra persona. Ja tenim 2 persones somrient, alegres i disposades a crear una relació. Les persones que tenen més relacions viuen més i millor perquè estan més acompanyades. I ja està. No queda cap dubte. L’humor ens fa més feliços. I estem aquí per això, oi?

Un article d’Enric Bastardas per al Blog Dignetik



  1. M’agrada molt, gracies..
    Humor+Respecte+Rigor= Profesionalitat.
    Clau en competencies resilients…
    PD; Ha estat molt bo lo de llençar una pedra al que no es riu… 😂😂😂

  2. Plenament d’acord. És així mateix.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *