Acompanyar des de la resiliència

Acompanyar des de la resiliència

Set punts d’inflexió


La vida solo puede ser comprendida mirando hacia atrás,

pero ha de ser vivida mirando hacia delante.

(Sören Kierkegaard)

 

La resiliència és un concepte que té un gran poder d’inspiració. L’eclosió i la fecunditat del concepte de resiliència en els nostres dies es deguda   al secret que evidència l’arrel mateixa de la resiliència que no  és altre que saber enfocar, saber dirigir la mirada cap a les fortaleses i saber construir a partir d’aquí. La resiliència és una manera de comprendre l’esperança humana davant els patiments , els traumes i el dolor viscut. Resiliar  també és generar opcions, és aprofitar les oportunitats.

Per acompanyar des de la resiliència ens cal:

  1. Mirar a l’altre com legítim altre, com diria Tim Guénard, el cel comença amb la mirada de l’altre, així mirem , així podrem acompanyar. Mirar la  bellesa de les persones que acompanyen, apreciant tot allò que són i tenen.
  2. Enfortir les xarxes que acompanyen o poden acompanyar a les persones. Crear espais per compartir, per poder expressar, per poder escoltar. Espais de trobada, espais també diversos segons les persones que acompanyem, poden tenir un caire més formal, però també un bon passeig per la muntanya o vora el mar ens poden afavorir aquest acompanyament.
  3. Afavorir llenguatges emocionals per renarrar les històries de vida. Crear espais i contextos per poder sostenir els patiments o angoixes, i on es  puguin afavorir i generar noves oportunitats. Segons les capacitats  i hobbies de les persones es pot fer  amb fotografies, poesia, olors o sabors…
  4. Respectar els temps i els silencis de les persones que acompanyem. Acompanyen el seu procés i no el nostre per tant ens sincronitzen amb els seus temps i ritmes.
  5. Garantir experiències on poder potenciar l’autoestima i autoconcepte a partir de les fortaleses , des d’allò que fem bé o que encara podem fer.
  6. Afavorir estratègies d’introspecció, per analitzar en quin punt vital hi són i cap a on volen dirigir la seva mirada.
  7. Treballar des de l’ humor i la imaginació a poder buscar sortides a situacions o problemàtiques. Aprendre a agafar distància per poder analitzar millor allò que està passant. I projectar futur.

Acompanyar, per tant, és potenciar la capacitat de generar o sigui de donar vida a tot el que és capaç d’esdevenir. Extreure la millor versió de nosaltres mateixos i de les persones que acompanyem. Acompanyar des de la resiliència és ser-hi quan em necessitis. Com diria Cyrulnik “per teixir la resiliència només ens cal un altre”. Seràs tu?

Un article d’Anna Forés (col·laboradora de Dignetik)

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *