Com volem envellir?

Com volem envellir?

Un camí cap a l’envelliment actiu per endarrerir la dependència

És ben coneguda la tendència de les piràmides d’edat de la població occidental on l’augment de l’esperança de vida, associat a una disminució dels índexs de natalitat fa que existeixi un ràpid envelliment de la població. Si l’any 1970 l’esperança de vida al néixer a l’estat espanyol es trobava sobre els 72 anys, es preveu amb què l’any 2050 es trobarà al voltant dels 83 anys (Font Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic). Aquest és un fenomen nou a la història de la humanitat, mai tantes persones havien arribat a aquestes edats avançades. Per tant ens trobem amb un marc nou mai estudiat fins ara. Ens toca a la nostra generació intentar avançar-nos als esdeveniments i proposar solucions per minimitzar els problemes que, en les properes dècades això pot desencadenar, i convertir aquests problemes en oportunitats.

Actualment es parla de l’envelliment saludable no només com l’absència de malaltia sinó com quelcom més important: mantenir la capacitat mental i funcional. És important, doncs, canviar un sistema de salut basat en la curació cap a un sistema basat en les cures integrals centrades en les necessitats de les persones i la prevenció de malalties. No totes les persones envelleixen de la mateixa manera i a la mateixa edat, l’envelliment tampoc és una malaltia; és un procés universal de canvis físics i psicològics que transcorre durant el temps. Ja que l’envelliment no el podem evitar, el que podem fer és actuar en el COM volem envellir; la prevenció física i mental del nostre cos jove donarà lloc a un possible millor envelliment individual.

Cal tenir en compte que la majoria de problemes de salut en la gent gran estan associats a malalties cròniques i no pas a malalties transmissibles, per tant, és feina de tots intentar prevenir aquestes malalties cròniques amb models de prevenció sanitària sostenible. És important un model que fomenti les capacitats i pugui satisfer les necessitats de persones més dependents. Quant més actuem en l’envelliment actiu, més endarrerirem la dependència.

Actualment ja hi ha preocupació per la sostenibilitat de l’actual sistema de pensions i jubilacions. El model social ha canviat en la nostra societat en les darreres dècades. La inserció laboral de les dones al món laboral fa que puguin tenir un envelliment més segur econòmicament i de més qualitat que també implica un model d’atenció a la família on fins ara, les tasques de cuidar eren exclusives de les dones, i on lentament els homes es van incorporant. Es parla dels fills del “baby boom” que s’han de jubilar en les properes dècades, i que hauran de comptar amb pensions més altes, ja que han tingut sous mes alts i han cotitzat més temps que els que probablement tindran els seus fills. Això, que pot semblar un problema econòmic públic, caldrà donar-li la volta i aprofitar aquestes persones com una oportunitat per desenvolupar polítiques innovadores i fomentant la capacitat física i intel·lectual d’aquestes.

Alguns estudis americans destaquen que l’envelliment augmenta la despesa de salut, però no tant com es pensava. La major despesa sanitària sembla concentrar-se en els darrers dos anys de vida. Afavorir polítiques sobre l’autonomia de les persones i invertir en entorns adaptats per a les persones grans s’ha de veure com una inversió i no com una despesa.

També serà important la tasca del personal sanitari que haurà de ser més especialitzat en temes de geriatria i gerontologia per poder donar una resposta més acurada a les necessitats d’aquesta població, juntament amb el suport de les tecnologies de la informació cada vegada més desenvolupades que han de poder complementar equips, l’hospitalització a domicili i els PADES (Programa d’Atenció Domiciliaria i Equips de Suport). També caldrà formar a familiars i amics que puguin donar suport a les persones grans als domicilis, evitant un dels problemes que més està desenvolupant la gent gran especialment en les grans ciutats: l’aïllament i la soledat, que van lligats a l´augment de problemes cardiovasculars, ansietat i depressió, entre d´altres.

Finalment us convido a llegir l’informe mundial sobre l’envelliment la salut de la OMS de l’any 2015 on parla de l’envelliment saludable i accions sobre les cures integrals centrades en les persones grans i sistemes d’atenció a llarg termini, com a consell a desenvolupar per als governs en els propers anys.

Un article de Miquel Perea. Infermer especialista en geriatria i formador/col·laborador Dignetik



  1. Excel.lent article i molt interessant ja que reflecteix, tal qual,el futur que esdevindrà referent a l’envelliment.

  2. Maite mph Says: maig 17, 2018 at 11:00 am

    És ben cert que l’envelliment de la població en afecta a tot el sector sanitari-social. Es de gran ajuda tindre els professionals de geriatria per recolzar als que no estem tan acostumats a tractar amb l’envelliment i les seves peculiaritats. Felicitats Miquel. Un gran article.

  3. Elena aran (fisio) Says: maig 17, 2018 at 2:16 pm

    Ostres Miquel, bona i acertada reflexió…. Ara només falta conscienciar i educar als estaments implicats i la mateixa població. Una abraçada i records!!!!!!

  4. Com volem envellir ?
    Aquesta pregunta en desperta el compromís que tenim en primera personal i com a de ser el nostre empoderament devant de la societat.
    Un gran article
    Felicitats Miquel i una forta abraçada .

  5. Marta del Moral Pairada Says: maig 24, 2018 at 7:02 am

    M’agrada l’enfocament global del tema, molt encertat l’augment de la necessitat de l’atenció al domicili, esperem que els gestors reconeguin l’augment de la demanda a domicili i aigmentin els recursos adients per fer-ho!! Felicitats per l’article, Miquel

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *