“La derrota i la victòria tan sols són dues variables més del joc. N’hi ha moltes més”

“La derrota i la victòria tan sols són dues variables més del joc. N’hi ha moltes més”

Entrevista a Miguel Martín Montalvo, Psicòleg Especialista en Psicoteràpia

El joc és una eina potent en l’edat adulta? En quin sentit?
Més que una eina és una forma de relació que tenim els éssers humans per establir vincles profunds. Com a nens aprenem a conèixer el món que ens envolta a través explorar-lo amb els sentits. Comprenem a partir de les relacions que establim en entrar en contacte amb els altres i conformem llavors una particular realitat d’acord amb el que sentim. En entrar a l’edat adulta sorgeix una imperiosa necessitat d’adaptar-nos a un entorn en què es prima l’obtenció de resultats. En moltes ocasions les dificultats obliguen a centrar-se a pensar com resoldre les cruïlles que van apareixent pel camí. D’aquesta manera, com a adults tendim a distreure’ns amb jocs més enfocats al camp racional o estratègic i ens allunyem dels beneficis que ens atorguen relacionar-nos amb els altres a partir d’innocents jocs d’exploració que amplifiquen els nostres sentits.

Quins són els beneficis psicològics del joc?
Centrant-nos en els jocs relacionals, quan un ésser humà decideix aventurar-se a jugar amb un altre, surt de la seva zona de confort i entra en un camp d’estímuls on sorgeixen diferents sensacions que no fan més que informar sobre com posicionar-se per trobar estats de comoditat. El joc necessita constants actualitzacions que permeten entrenar les reaccions que necessitem generar per arribar a un equilibri relacional i gaudir de la trobada amb els altres. Som éssers relacionals. El joc aporta diferents maneres d’exploració en contacte amb els nostres sentits que beneficien a l’ésser humà ampliant el seu camp de satisfacció i motivació.

Consideres que, històricament, la psicologia ha vist el joc amb bons ulls?
Històricament la Psicologia s’ha enfocat en el camp cognitiu o racional, arribant a generar nombroses investigacions sobre com és l’estructura psíquica que tenim els éssers humans. Gràcies a l’estudi sobre com processem hem aconseguit obtenir un mapa clar de com la ment humana genera els seus processos psicològics i hem après a ser més lliures d’infinites programacions que ens porten a actuar per sobre del que realment som.

Des dels anys 70 han anat apareixent nous corrents psicològics amb la finalitat d’obrir-se cap al camp emocional, estudiant com els éssers humans sentim per sobre de com són els nostres processos racionals. D’aquí ve l’estudi amb la intel·ligència emocional, on es combina l’observació dels sentits i es processen des del nostre intel·lecte.

El joc en si s’ha utilitzat normalment en la Psicologia Infantil, on la intervenció necessita el contacte amb el joc per vincular amb els nens. La psicologia actual ha anat incorporant amb els adults aspectes lúdics per generar un procés d’autoconeixement més còmode, amb l’objectiu d’acompanyar l’ésser humà a exposar-se amb innocència i entrar en contacte amb els altres gaudint dels seus sentits.

Hi ha qui juga en excés?
Actualment han aparegut una sèrie de jocs tecnològics que tenen molt a veure amb distreure’ns del moviment estressant que vivim en la societat. Qui més qui menys té algun aparell electrònic amb accés a videojocs d’última generació. Fins les xarxes socials s’han inundat de jocs. Aquest tipus de jocs faciliten descansar de la realitat sense aturar el ritme mental. És com un descans físic sense aturar la ment. Són jocs enfocats a seguir jugant, cada vegada hi ha més objectius que complir i fins en alguns casos si es volen continuar les partides s’ha de pagar.

Per descomptat s’estan generant noves patologies en relació amb persones que juguen, arribant a relacionar-se amb el perfil de les addiccions. Aquest tipus de jocs són diferents dels jocs relacionals d’exploració, els quals generen tant nivell d’intercanvi que generen la necessitat de descansos més amplis que estan exempts d’activitat racional. Per tant, és més fàcil descansar i parar.

Hi ha també qui no sap jugar i no relativitza la derrota i la victòria?
Tot depèn de la base afectiva de l’ésser humà. És el mateix que qüestionar-se si hi ha qui sap relacionar-se o no. Hi ha graus i depèn del procés de desenvolupament de l’ésser humà. Per això existeix la Psicoteràpia, una disciplina pertanyent al camp de la Psicologia i en combinació amb el camp de la Teràpia encarregada de facilitar un benestar emocional adequat a partir de desfer els processos que porten al sofriment. El joc és una forma de relació que, quan posa l’accent en guanyar o perdre, perd les nombroses facultats que té. El tòpic “l’important és participar” té el seu sentit en gaudir de la trobada i en el gust que genera compartir amb un altre o altres dels detalls del moment existencial en el que succeeix. En el camp de la Psicologia, la persona encaparrada en guanyar i perdre correspon a una estructura de caràcter enfocada a l’èxit, alguna cosa que allunya l’ésser humà d’alimentar-se de tota la imatge completa que té el joc de per si. La derrota i la victòria tan sols són dues variables més del joc. N’hi ha moltes més.

En quin sentit podríem dir que l’home, en jugar, es va fent més lliure?
Ja és prou conegut que per ser lliure cal estar despert en el present, és a dir, en l’aquí i en l’ara. Moltes disciplines psicològiques, així com del camp del Coaching i del camp Espiritual ho afirmen així. Quan es juga, no es juga en el passat ni en el futur. Es juga en el present. Per tant, condiciona l’ésser humà a estar atent en el present per reaccionar davant els estímuls que es produciran. Si ens fixem en el joc com si es tractés d’una tècnica, seria molt interessant per al desenvolupament personal de l’ésser humà posar-lo a jugar. Així podríem estudiar les variables que li dificulten entrar en relació amb els altres. L’ésser humà per jugar necessita aprendre a situar-se constantment en nous llocs que el portin a expandir la seva satisfacció. I és en aquests estats de satisfacció quan pot aventurar-se a fer moviments que estiguin d’acord amb la seva naturalesa més essencial.

Què aporta als adults jugar amb nens?
En algunes cultures tribals la gent gran atorguen als nens la menció de “mestre”. I ho fan per aprendre d’ells, considerant aquest estadi evolutiu el que està més en contacte amb la naturalesa de la vida. Com a adults hi ha vegades que ens quedem perplexos davant de preguntes que els nens ens fan perquè també ens fan reflexionar sobre com és la nostra existència i fins i tot a vegades rebem possibles respostes molt interessants d’ells. Per jugar amb un nen només hi ha una regla: jugar. Si no jugues, no entres en relació amb ells. I si jugues, prepara’t per aventurar-te en un món simbòlic d’intercambis. Jugar amb nens és una molt bona manera per explorar els beneficis d’explorar els sentits i ens acosta en moltes ocasions a tocar el nostre cor, cosa que avui en dia és tot un regal.

Una entrevista a Miguel Martín Montalvo, Psicòleg Especialista en Psicoteràpia, director de Formaser i col·laborador Dignetik.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *