Dones que escriuen i transformen

Dones que escriuen i transformen

El passat dilluns 15 d’octubre es va celebrar el dia de les escriptores  amb un seguit  d’activitats i propostes de participació i reconeixement, amb l’objectiu de fer visible el seu treball en la literatura i combatre la discriminació que han sofert al llarg de la història.

Talment com ens indica l’Institut Català de la dona avui comptem amb un nombre molt important de dones que escriuen, de dones que fan literatura: novel·la, poesia, assaig, narrativa. Les obres d’aquestes dones són llegides per un públic molt ampli i heterogeni. Tanmateix, no es pot entendre la riquesa narrativa catalana  i mundial  sense tenir present l’esforç de les autores que ens han precedit en el temps. Els èxits d’avui són fruit, també, de la tasca de totes les escriptores, que a través de la seva obra, ens han transmès sentiments, opinions i experiències i que ens han mostrat la seva pròpia visió del món.

Amb motiu d’aquest fet s’han celebrat diverses exposicions en què se’ns presenta el paper de la dona escriptora al llarg dels temps, la seva valentia d’anar sovint contra corrent, en alguns casos sota un pseudònim masculí, com en el cas de Caterina Albert era Víctor Català, i amb una visió sovint transformadora, creativa, subtil i amb una mirada molts cops intensa.

El nostre petit homenatge des de la perspectiva social es tradueix en presentar-vos dues  escriptores que responen a aquest perfil transformador de la societat actual.

La primera és Elisabeth Kübler-Ross, que fou una psicòloga Suïssa-Americana, escriptora i pionera en els estudis d’experiències properes a la mort. Autora de l’exitós llibre A la mort i morint, on va parlar per primera vegada de les cinc etapes del dol moral, teoria posteriorment anomenada Model de Kübler-Ross. Va morir el 2004 a Scotsdale (EEUU). Àlex Rovira ens la presenta en un magnífic article on ens explica la importància de la seva obra des d’una mirada senzilla:

“En els seus llibres, comparteix les observacions que podia fer per acompanyar malalts. Va estudiar en profunditat el procés del duel i també es va acostar els casos terminals pel virus de la SIDA. Gràcies al seu treball, morint molts han millorat la seva qualitat de vida en els seus últims moments, i familiars i persones en l’entorn han après a donar suport als malalts i també controlar el dolor per la seva pèrdua. Les conclusions de les seves investigacions han donat una vintena d’obres. En castellà, alguns dels seus llibres han estat publicats, com “la mort, una Alba”, “la roda de la vida” o “Lliçons de vida”.

Podríem resumir el seu missatge des de la perspectiva de què no es tracta de pensar en la vida que es perd sinó de donar valor a la vida que hem viscut.

D’altra banda volem presentar una escriptora actual, transformadora de la societat en un àmbit de la vida en creixement. Anna Manso, escriptora de literatura juvenil, també escriu a l’Ara i té diversos blogs, se’ns presenta ella mateixa d’aquesta subtil manera:

“Vaig néixer l’any 1969 al barri de Gràcia de Barcelona i sóc la sisena de set germans. De petita era una patata en gimnàstica, un rave en matemàtiques i una col bullida pel que fa a imatge personal. L’única cosa que sabia fer bé era llegir. Era una màquina. Llegia a tota pastilla i de tot. Fins i tot la fórmula del xampú contra la caspa. De llegir a l’escriure hi ha un pas petit però perillós perquè enganxa, porta molta feina i et treu temps de llegir tot el que voldries. També escric articles, com la columna setmanal al diari ARA.” Ella s’autoanomena com “La pitjor mare del món” (que també és el títol d’un dels seus llibres).

L’autora ens diu del seu llibre les següents consideracions: “El llibre és un manual i no és un manual. És un manual perquè ho diu el títol i ho corrobora el subtítol: “Com convertir-se en un pare o mare imperfectes en 10 lliçons“. Al llibre hi ha casos pràctics, retrats de situacions; hi ha exercicis de repàs, un apartat que promet solucions i un altre titulat “Què hem après”. I també inclou un decàleg amb deu manaments a seguir per tot bon pare o mare imperfectes. Al cap i a la fi, una experiència transformadora també des de la perspectiva del creixement personal, des d’un humor pròxim i proper també ens  aporta una visió  de construcció social de la vida de cada dia.

Des de  Dignetik  volem donar importància a la perspectiva de les dones escriptores, posant en valor el seu treball fent aquest petit homenatge de reconeixement i  cridant a la societat en la visibilització de la igualtat  entre gèneres, també en aquest àmbit creatiu, que permet crear i transformar consciències i societats.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *