Èxit o excel·lència professional?

Èxit o excel·lència professional?

En nombroses ocasions escoltem com els uns als altres ens desitgem molt “èxit” en posar en marxa un projecte, en iniciar un nou treball professional o en començar a treballar després de graduar-nos a la Universitat. No obstant això en molt poques ocasions ens desitgem ser “un excel·lent professional”. Això em fa pensar que, quan manifestem el desig d’èxit o de triomf professional estem pensant en l’aplaudiment dels altres, en aconseguir notorietat en la vida social o en guanyar molts diners i oblidem la transcendència de la feina ben fet encara que sembli molt modest des del punt de vista social i no porti a l’aplaudiment dels que ens envolten.

En els últims anys hem vist molts exemples de persones que han aconseguit “èxit” professional i com, en passar el temps, aquests ídols eren corruptes, carn de presó, o grans magnats d’èxit que s’han enfonsat per no ser excel·lents integralment. Em vénen al cap les alarmants notícies de productors, actors, parlamentaris, alts dignataris que han abusat prepotentment dels altres i que ara cauen en desgràcia. La societat està cansada de mediocres, fins i tot de mediocres disfressats de triomfadors per la feina d’assessors d’imatge.

L’excel·lència és un valor, molt més que un aplaudiment passatger. Un Valor al qual hem d’aspirar amb esperit de superació, iniciativa i afany de millora contínua. Per això, hem de treballar amb esforç, ordre, compromís, responsabilitat i actitud de cooperació, i amb la voluntat d’actuar sempre èticament. Es tracta de desenvolupar la nostra tasca professional amb il·lusió i implicació i amb una actitut proactiva.

L’esforç per assolir l’excel·lència ha de formar part de la nostra manera d’entendre el treball. Per tant, és una aspiració que culminarà en un reconeixement extern.

El perquè de l’excel·lència

Perquè hem de ser motors del canvi social i per ser motors d’aquest canvi cal tenir excel·lència professional i, com a conseqüència d’això, estar a l’origen mateix del canvi de la cultura, de la tècnica, de la Salut, del Dret, de les noves tecnologies, de la innovació, de l’educació, del món empresarial.

Forjar-se l’excel·lència en el temps

És molt bo voler assolir l’excel·lència el més aviat possible; i no obstant això, l’excel·lència s’aconsegueix amb el treball constant de molts anys. No hi ha dreceres.

L’excel·lència fruit de la formació integral i contínua

Per aconseguir aquesta excel·lència necessitem una formació integral que no acaba mai, no només una formació tècnica sinó també una formació humana fonamentada en Valors seriosos, en la virtut; necessitem una bona gestió del nostre món emocional; necessitem un bon desenvolupament de la Intel·ligència emocional; necessitem un desenvolupament de competències transversals, habilitats i actituds positives.

Actualment es fa més necessari redescobrir el valor i la necessitat de les virtuts humanes, ja que alguns les consideren com a oposició a la llibertat, a l’espontaneïtat; en oposició al que pensen equivocadament que és “autèntic” en l’home. Moltes d’elles referides a les relacions socials, és a dir, l’honradesa, l’esperit de justícia, la sinceritat, els bons sentiments, la fortalesa, l’alegria i el bon humor. Són pilars bàsics la veritat, la justícia, la llibertat i tot això impregnat per l’amor. En l’actualitat s’experimenta de manera especial una resistència a l’esforç personal, al que implica treball, sacrifici, abnegació, complir un horari, tenir cura l’ordre material, no cedir als capricis, dominar enuigs, acabar tasques, etc.

L’Excel·lència serà fruit del desenvolupament de competències transversals fonamentals com el treball cooperatiu, l’impacte i la influència, la flexibilitat i la proactivitat, el compromís social, la innovació i l’esperit emprenedor, la comunicació i l’orientació als altres.

Un professional ple de coneixements tècnics però que no té empatia, que no sap escoltar ni dialogar, que no és assertiu, que no és compassiu mai serà excel·lent.

Un professional que no té compromís social autèntic mai serà un excel·lent professional.

Finalment, encara que avui dia sembli un tema sense importància, us diria expressament que l’excel·lència també es nota en el to humà, el comportament cordial i respectuós en les relacions amb els altres. I aquest cal fomentar-lo en la família, en el món laboral, en l’oci, en l’esport, en el descans, encara que això sigui anar a contracorrent.

És de gran importància, per assolir l’excel·lència professional, tenir un bon nivell cultural. Un professional que no té interès per la lectura, per la música, per la Bellesa en general rarament serà un excel·lent professional.

Cal estar repensant l’excel·lència constantment, repensant com treballar una formació transformadora per no quedar-nos mai ancorats a la nostra zona de confort.

Un article d’Evaristo Aguado



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *