Gestionar la felicitat des de les vulnerabilitats quotidianes

Gestionar la felicitat des de les vulnerabilitats quotidianes

Reflexions després de la jornada ‘Els Cuidadors Professionals Domiciliaris de Gent Gran’ amb Francesc Torralba 

En la vida quotidiana ens toca conviure amb una realitat que no és mai invisible: La vulnerabilitat. Com indicava el Dr.Francesc Torralba en la jornada del dilluns passat “en l’àmbit social i sanitari, els professionals som persones vulnerables que tenim cura de persones més vulnerables encara”. La realitat de viure la soledat quan ets gran, la vivència de conviure amb límits que una situació de discapacitat ens genera o la perspectiva de ser conscient de la mateixa dependència, ens posa davant dels ulls la realitat de la vulnerabilitat social com un fet real.
Ens deia el Dr.Torralba que la vulnerabilitat va més enllà de les realitats que es donen en serveis socials i especialitzats. També es donen en els petits detalls de vida de cada dia, per exemple quan a l’autobús veiem que hi ha persones més vulnerables que nosaltres, que necessiten seure, i potser no ens aixequem per cedir el lloc o ho fem perquè un cartell ens ho diu.
Però, de què parlem quan diem vulnerabilitat? 
El Concepte vulnerabilitat es construeix etimològicament de tres unitats de significat. El concepte substantiu llatí “Vulnus (vulnerare)” significa ferida. Aquest ve acompanyat per la partícula “abilis” que ens indica la possibilitat. “vulnusabilis” significaria la possibilitat de ferida; quan hi adjuntem el sufix “dad” que ens indica la qualitat del concepte. El concepte vulnerabilitat “Vulnusabilisdad” se’ns defineix com allò que és susceptible de ser danyat o ferit sigui física o moralment.

El concepte de vulnerabilitat el podem aplicar segons la capacitat o manca de la mateixa que les persones tenim per prevenir, resistir i sobreposar-se a un impacte. Les persones vulnerables són aquelles que, per diferents motius, no tenen desenvolupada aquesta capacitat i que, per tant, es troben en situació de risc.

Des d’aquesta perspectiva podem endinsar-nos en la vulnerabilitat social. El concepte de vulnerabilitat social té dos components explicatius. La inseguretat i indefensió que experimentem com a persona, família o comunitat en relació a les condicions de vida, i el maneig de recursos i estratègies que podem tenir o no a l’abast en els entorns esmentats de comunitats, famílies i persones per enfrontar els efectes de situacions que poden causar situacions de dany personal. Les realitats de la vulnerabilitat social se’ns fan evidents cada dia en molts racons de les nostres cases (persones dependents); pels nostres carrers, (persones sense sostre), persones que estan en processos de final de vida, etc. El carrer és un “aparador” de la vulnerabilitat quotidiana que es va dibuixant en petits detalls visibles que ens interpel·len contínuament.

Val a dir, que des de les professions socials, treballem en la prevenció de la vulnerabilitat des de la certesa que com a professionals som també persones vulnerables que treballem tenint cura de persones que encara ho són més. Des d’aquesta perspectiva cuidem de persones que poden viure situacions de dany en diverses esferes de la vida quotidiana.

Per poder donar alternatives a les situacions de vulnerabilitat, tant les personals com les de la persona atesa, hem de ser conscients de la necessitat de gestionar les situacions quotidianes de felicitat i infelicitat. Les professions socials, basades en el paradigma de l’acompanyament, podem gestionar els espais de felicitat i infelicitat de la persona o de la família que atenem. Podem entendre la felicitat com: un estat de gran satisfacció espiritual i físic amb absència d’inconvenients o entrebancs. Som gestors de felicitat quan, des de la nostra feina, tractem les persones en la vida diària des de la seva dimensió emocional, física i social per arribar a desenvolupar el sentit vital, el propòsit de vida i el reconeixement personal. Una persona vulnerable pot arribar a sentir-se buida de sentit, que no és ningú per a ningú. Treballar des de la persona, amb la persona, des de la seva vulnerabilitat ens permet abordar la felicitat i la infelicitat personal. Hem de ser creatius, aportar eines i valors que ens permetin crear des de la generositat, generant oportunitats. Les nostres píndoles formatives poden ser eines de valor en aquesta construcció de la felicitat de la persona vulnerable.

Un article de Quico Manyós



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *