Hem après a prendre decisions? Què hem de fer quan prenem decisions pels altres?

Hem après a prendre decisions? Què hem de fer quan prenem decisions pels altres?

Tu vols fer això? Ja t’ho trobaràs! Després em vinguis amb plors! T’equivoques! Tu mateixa! 

Quants cops hem sentit o hem dit aquestes paraules com a pares o com a fills? Quants cops ens hem sentit o hem fet sentir que una altra persona pren decisions equivocades?

Vivim en una societat que no ens ha ensenyat a decidir. De ben petits no ensenyem als infants a decidir i  no potenciem prou que   en l’adolescència la persona sigui capaç de prendre decisions. Sovint donem més valor i importància a la protecció que a donar les eines per tal que les persones puguin ser més  autònomes en decidir el que volen o poden fer, des de l’argumentació i el perquè.

A vegades el tu mateix sona com – si no em fas cas et fotràs una patacada de nassos –. Aquestes expressions  ens porten a una pedagogia centrada en no donar importància a aprendre a decidir. Aquesta situació es va repetint en diverses etapes de la nostra vida. Quan ens fem grans ens costa decidir, i quan deixem de treballar per edat, la societat  ens presenta, encara avui, una sèrie de propostes en les quals ofertes són estereotipades, centrades en tòpics  i en les que les decisions de les persones grans les pren la societat, sovint dient quines oportunitats són per a cada  edat. No hem viscut una pedagogia de la decisió. No ens han ensenyat a decidir en la nostra vida professional.

Hi havia un anunci de  Televisió que deia “tu no has de fer res i és tan fàcil connectar…”. En el nostre treball diari hem de donar valor a la pedagogia de la decisió.

Però que vol dir decidir?

Decidir vol dir prendre la determinació  de fer  alguna cosa, podent escollir entre diverses opcions, formant un judici que es tradueixi en judicis i accions que esdevenen definitives. Decidir és una acció mental en la qual entren diversos aspectes que ens porten a aprendre a prendre decisions en el dia a dia.

La Teoria de la Decisió del premi Nobel Daniel Kahneman distingeix dos models per explicar el funcionament de la nostra ment:

  • L’instintiu i emocional;
  • El reiteratiu i amb una base racional.

Ens movem entre el que sentim i el que raonem

Però per aprendre a decidir hem de donar valor a entendre que decidir és una activitat dinàmica que mai esdevé com una resolució final, ja que ens obliga a entendre els processos de canvi.  Entendre els canvis ens porta a saber fer previsions senzilles del que ens passa en la nostra vida diària. Prenem moltes decisions al llarg de la nostra vida, les pensem molt, les valorem des de diferents perspectives i fins i tot les consultem a qui fem confiança.

És evident que decidir és propi de la condició humana. “No podem viure sense decidir, perquè és un acte que va directament lligat a la nostra llibertat. És a dir, som lliures perquè podem decidir”, assegura Francesc Torralba; però per aprendre a decidir haurem de donar valor als criteris i valors personals.

Per aprendre a decidir hem d’aprendre a observar, a intuir i a escollir. Quan observem hem de ser conscients dels nostres valors personals fonamentals, de les nostres intencions i  de les conseqüències que comporta tota decisió. De fet SOM EL QUE DECIDIM.

Escollir és decidir des del risc d’aventurar-se.

Hem de fomentar una pedagogia de la decisió que ens ha de portar, des d’una perspectiva de l’ètica tangible, a saber ser coherents quan prenem decisions pels altres.

Us apropem un document senzill amb nou pautes que podem seguir les professions i els professionals que acabem prenent decisions per les persones que no les poden prendre de forma conscient. Joan Canimas ens aporta en aquest document una  eina que ens  ajudarà a aprendre a decidir i ens portarà a una pedagogia de la decisió en el dia a dia de la nostra feina centrada en processo d’acompanyament vital. DECIDIR POR EL OTRO

Un article de Quico Manyós per al Blog Dignetik



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *