La creativitat original

La creativitat original

Moltes vegades s’associa la creativitat amb la inspiració. El problema és que llavors, la creativitat depèn de la inspiració i si no hi ha inspiració no es produeix la creativitat. Per sortir d’aquesta espiral de dependència, és important deslligar la inspiració de la creativitat i per a això, cal desgranar el concepte de creativitat que tant ha imperat en la nostra societat.

Se sol definir la creativitat com la capacitat de generar noves idees per a produir solucions originals. No obstant això, qualsevol solució és de per si original si és generada a través d’un mateix, en la seva pròpia individualitat conscient (cada ésser humà és únic i irrepetible i per tant absolutament original). Llavors, més enllà de produir solucions originals, la proposta és dirigir-nos cap a un mateix per a apropar-nos a la creativitat.

Una de les opcions per entrar en contacte amb un mateix és prenent contacte amb la respiració. La respiració ens permet fer una aturada i situar-nos cap endins. Això facilita revisar, en primer lloc, l’organisme a nivell físic -camp corporal-, i, en segon lloc, detectar les sensacions que allà es produeixen -camp emocional-.

Les sensacions són el punt de partida: una vegada sentides, el camí de recerca de la nova idea es bifurca. Per un costat podem posar atenció en processar les idees des de la raó o des del pensament i per un altre costat podem processar sensitivament les idees.  Aquest és un punt realment interessant: portem des de ben petits una inèrcia que ens porta a descartar les sensacions en benefici del pensament. En aquest sentit, per a  entrar en contacte amb la nova idea (en direcció a la creativitat) ens trobem llavors esperant alguna inspiració que ens porti a passar a l’acció. Malauradament, l’espera pot ser llarga.

Obrir-nos al camp de les sensacions implica entrar en una dimensió de coneixement abstracte. Un espai sense forma, ni contingut. I com no ha estat practicat des de petits, no deixa de ser una dimensió desconeguda i estranya per a l’ésser humà. Per tant, estem davant un espai d’entrenament, que en tant el puguem assolir aconseguirem desenvolupar amb més agilitat  la detecció i el maneig d’aquestes sensacions. És en aquest camp de treball on practicant i aprenent, podem arribar a obtenir noves idees que permetin configurar la realitat contínuament de manera original, sense necessitat d’estar pendents d’inspiracions.

 

Miguel Martín Montalvo, Director Formaser



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *