La metodologia 4-4-4

La metodologia 4-4-4

Una breu aproximació a l’ètica assistencial en centres de gent gran 

Atesa la normativa vigent proposem un acostament molt bàsic als conceptes bàsics de l’ètica aplicada en els nostres centres. Per a això anem a realitzar la metodologia 4-4-4

  1. Quatre dimensions de la persona des del concepte de la vulnerabilitat
  2. Quatre ètiques aplicades des de la virtut ètica
  3. Quatre principis bàsics de reflexió

 

Quatre dimensions ètiques de la persona des del concepte de vulnerabilitat

Què és la vulnerabilitat? Som persones vulnerables que tenim cura persones més vulnerables encara.

La Vulnerabilitat és entesa com a grau en què les persones poden ser susceptibles a les pèrdues, els danys, sofriment, que es dóna en funció de les condicions físiques, econòmiques, socials, polítiques, tècniques, ideològiques, culturals, educatives, ecològiques i institucionals. La vulnerabilitat es relaciona amb la capacitat d’un individu o d’una comunitat per enfrontar amenaces específiques. La vulnerabilitat es relaciona amb les dimensions de la persona. Som professionals vulnerables que treballem atenent i acompanyant a persones més vulnerable encara.

Quines són les dimensions ètiques de la persona que condicionen la seva vulnerabilitat en els nostres centres?

1. La dimensió Física. Es refereix a la dimensió de la persona com a ésser viu que es regeix per un procés vital en què la persona atesa viu realitats de deteriorament físic que condicionen situacions de vulnerabilitat, en el procés d’envelliment. La dimensió física comporta un procés de vulnerabilitat física que de vegades és difícil d’acceptar.

2. La dimensió emocional. És la relativa als sentiments i equilibri personal. Es refereix a la persona com un ésser que sent i percep situacions de seguretat / inseguretat; de solitud / companyia, de satisfacció insatisfacció… Les persones ateses viuen situacions de gran vulnerabilitat emocional que es tradueixen en contínues crides d’atenció i d’auxili davant de situacions de soledat, de por i claudicació emocional. La dimensió emocional comporta un procés de vulnerabilitat emocional, també difícil d’acceptar.

3. La dimensió social (interrelacional). Es refereix a l’existència de persones referents en qui dipositar la confiança, a la xarxa d’inclusió en la societat de l’entorn que configura el cercle de confidencialitat personal. La vulnerabilitat social es tradueix en la situació de molts dels nostres usuaris que no tenen aquesta xarxa de relacions inclusives, o la manca d’espais de relació afectiva i efectiva amb familiars o altres persones (veïns, familiars, etc.) que produeixen situacions de soledat a les persones ateses. La dimensió social de no tenir persones properes comporta l’aparició de la vulnerabilitat social

4. La dimensió espiritual. Es refereix a aquells aspectes de la vida humana relacionats amb experiències que transcendeixen els fenòmens sensorials. No té per què ser religiosa sinó que es relaciona amb el desig de trobar-li sentit a la vida i viure-la en profunditat en cada moment del dia i amb cada moment dels éssers amb els quals interactuem. Es tracta del valor del Projecte vital del sentiment d’utilitat social que dóna sentit a la vida personal. La vulnerabilitat espiritual en els nostres usuaris s’accentua en sentir moltes vegades que es viu en un anonimat i invisibilitat social molt gran que fa que la persona se senti òrfena de sentit vital.

 

Quatre ètiques en el campament quotidià des de la virtut ètica

Quines són les ètiques que regeixen el nostre treball diari?

Les virtuts ètiques. En la nostra professió construïm una manera de ser, un caràcter (éthos), a través de les nostres accions. Per determinar quines són les virtuts pròpies hem d’observar l’acció humana, des de tres perspectives: la voluntarietat, la deliberació i la decisió. És a dir, volem alguna cosa, deliberar sobre la millor manera d’aconseguir-ho i vam prendre una decisió sobre l’acció de hem d’emprendre per assolir el fi proposat. La Virtut ens porta a definir 4 ètiques:

1. Ètica de mínims o cívica: Relacionada amb la moral, el més desitjable des de la perspectiva ètica.

2. Ètica d’organització: Relacionat amb la forma amb la qual l’organització desenvolupa estratègies per al bon cuidar i fer partícep als seus treballadors, com pren decisions en relació a la seva competència i posseïdora de valors.

3. Ètica professional: en referència al codi deontològic de cada disciplina. L’ètica de la professió.

4. Ètica personal: depèn de cadascú i és bàsica perquè funcionin les altres tres.

 

Quatre principis ètics

Els principis ètics com a garants de la deliberació de les millors formes d’acció cap als nostres usuaris.

1. El Principi d’autonomia L’autonomia moral expressa la capacitat de la persona humana de donar-se normes o regles a si mateix sense pressions externes o internes, de decidir de manera responsable sobre els seus propis actes, independentment de la necessitat de l’ajuda funcional que necessiti. El principi d’autonomia té un caràcter imperatiu i ha de ser respectada com a norma, excepte quan es donen situacions en què les persones poden deixar de ser-ho o presenten una limitació de la misma.

2. El principi de no maleficència Expressa el deure d’abstenir-se intencionadament de realitzar accions que puguin causar dany o perjudicar a uns altres. És un imperatiu ètic vàlid per a tothom. L’anàlisi d’aquest principi de la mà del de beneficència, perquè prevalgui el benefici sobre el perjudici. Exigeix un desenvolupament de la virtut de la prudència i una capacitat d’anticipar els problemes o mals que poden ser derivats d’una actuación.

3. El principi de beneficència Es refereix a l’obligació d’actuar en benefici de l’altre, promovent els seus legítims interessos i suprimint prejudicis. Exigeix cercar, per sobre de tot, el bé de la persona usuària. Segons aquest principi, el professional té el deure d’actuar buscant el bé de l’usuari en tots els seus aspectes: corporal, psicològic, social i espiritual.

4. El Principi de justícia Pel qual desenvolupem accions des de l’equitat que ha de regular la vida dels centres. Aquest principi exigeix evitar tota forma de discriminació i demana tractar a cada persona com li correspongui, per tal de disminuir les situacions de desigualtat (ideològica, social, cultural, econòmica, etc.). El principi de justícia no s’ha de confondre amb un tracte homogeni, ja que l’atenció a cada persona usuària ha de ser personalitzada considerant les seves necessitats i possibilitats úniques. Tots han de tenir les mateixes oportunitats en els centres però cada persona ha de ser atesa d’una manera singular.

Un article de Quico Manyós, escrit al maig de 2017 per al blog de Inforesidencias.com



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *