La tasca diària amb el filtre de l’ètica

La tasca diària amb el filtre de l’ètica

El testimoni de Gabriel Liesa després d’assistir a la formació Dignetik en ètica a les residències de Gent Gran 

Segur que esteu pensant que aquest article no hi haurà per on agafar-lo. Si el títol porta la paraula ètica, segur que serà una filosofada o un recull de bons desitjos. Malgrat que es parli de tasca diària, tocarà poc de peus a terra. Us confessaré que a mi em passava el mateix. I mira que a les classes de filosofia de tercer de B.U.P i C.O.U (vaja, el que ara és batxillerat) m’ho passava bé, quan hi anava. Però era llegir la paraula ètica i començar a arronsar el nas. Més aviat era un convençut que l’ètica, tal i com la tenia entesa, era somiar despert. Pensava, tal com diu l’escriptor i historiador Yuval Noah Harari, que “la història de l’ètica és un trist relat d’ideals meravellosos que ningú compleix”. Així de cru.

I ara us preguntareu, com és que ens vols parlar d’ètica? T’has begut l’enteniment? Doncs no, al contrari. Arrel de la meva experiència, en el dia a dia, he trobat dins del que es coneix com a ètica, les bases per poder assentar la meva tasca diària en allò que realment crec, i que el lloc on treballo també comparteix.

Vaig tenir la sort d’assistir als cursos sobre ètica que realitza Digentik per ACRA i en vaig sortir amb el total convenciment que per poder aplicar el concepte de l’atenció centrada en la persona, cal reflexionar des de l’ètica sobre com realitzo la meva tasca diària. Sé que sona a adepta d’alguna secta. Tot i així, us puc dir que l’experiència de fer passar la nostra tasca diària professional pel filtre de l’ètica, és un gran exercici d’humilitat i d’aprenentatge.

Com diu el genetista i escriptor Albert Jacquard “l’ètica no consisteix en formular preceptes caiguts o dictats des del cel, sinó que és conseqüència de prendre consciència del que som”. Saber què és el què fem, per què i per a qui i com ho fem. Sovint, la nostra tasca diària es converteix en unes accions dutes amb pilot automàtic. El temps, la pressió assistencial, la rutina fan que de manera totalment inconscient actuem de manera automàtica. I no hi ha res millor que l’automatisme per allunyar-se de les persones i d’un mateix. Cosa que si ho apliquem a la nostra tasca diària com a persones i institucions que tenen cura de les persones, el resultat segur que no serà satisfactori. Per a ningú.

Exemples, a milers. I de mi mateix: adonar-me que he mogut una cadira de rodes, i resulta que hi ha una persona asseguda a qui no li he dirigit la paraula. Parlar d’un resident amb companys davant del resident però com si no hi fos. Criticar la tasca d’un/a company/a enlloc de parlar-ho. Aquestes accions són profitoses? Ajuden? Això es atenció centrada en la persona? Clar que no!

En canvi, reflexionar sobre la nostra tasca diària es el que ens permet seguir connectats amb el què fem, connectats amb qui ho fem i per descomptat connectats amb nosaltres mateixos. I en la reflexió és on entra l’ètica. I no només en la reflexió, sinó en la manera d’aplicar aquesta reflexió, que és el important.

Definicions d’ètica n’hi ha moltes. I maneres d’agrupar-se també. Sigui en codis deontològics, guies de bones pràctiques, recull de valors, etc. Com també coexisteixen les ètiques de cadascú, amb les ètiques i morals de les societats o de les institucions. Existeix, però, una fórmula que ens pot ajudar tant de forma individual com grupal (institució) a passar el filtre de l’ètica a la nostra tasca diària. La fòrmula de 4-4-4: 4 ètiques, 4 àmbits d’actuació i 4 principis. A Allegra, la residència on jo treballo com a fisioterapeuta i community manager, el proper 26 d’octubre celebrem la nostra V jornada tècnica per a professionals, aquest cop centrada en l’ètica i amb el títol “Actuo amb ètica quan…”. Volem que la jornada sigui una trobada, un moment de reflexió conjunt entre els diferents professionals de l’atenció a la gent gran, per passar aquest filtre d’ètica per la nostra tasca diària. De la mà de dos referents en el món de la gent gran com són en Quico Manyos (Dignetik) i en José Luis Buenhache (Siena), reflexionarem i aplicarem ètica. Veurem com fer-ho de forma persona i com fer-ho com a institució. Conèixer la fórmula del 4-4-4 per aplicar-la al dia a dia.

Si veniu, potser us passa com a mi i passeu de ser uns descreguts de l’aplicació de l’ètica, a ser més conscients d’allò que feu i per a què ho feu. Cada vegada estic més convençut del que Roberto Rosellini, el cineasta italià, deia: “La cerca de la humilitat és el més important, especialment si vols edificar una ètica, si vols aconseguir una certa moral”.

Un article de Gabriel Liesa, fisioterapeuta i community manager.

Aquí pots trobar tota la informació sobre la V jornada tècnica per a professionals i inscripcions.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *