De l’IMPOSSIBLE al POSSIBLE

De l’IMPOSSIBLE al POSSIBLE

 El repte ens fa créixer en millores 

Sortir de la zona de confort és un concepte que sovint utilitzem en la nostra societat actual, tant en l’àmbit laboral, d’equip com personal. Ens cal, però, analitzar què suposa aquest propòsit que sovint ha quedat com un estereotip que utilitzem en el nostre desenvolupament personal.

Podem entendre la zona de confort com aquells mecanismes que ens construïm des del raonament, que dificulten el nostre creixement personal i l’aprenentatge continuat, i que poden suposar un fre al nostre desenvolupament com a persones o com a equip.

Sovint la zona de confort (com bé diu el seu nom), és un lloc agradable, en el que ens refugiem en les nostres rutines i seguretats (posar el pilot automàtic sense haver-nos de plantejar massa coses). Aquest immobilisme ens pot causar sensació de buit i de descontentament. Quan els estímuls deixen d’existir o perden força, afecten la motivació. No oblidem que la motivació és el petit “motor” que tenim en el nostre cervell, que ens empeny a prendre decisions creatives.

Per sortir de la zona de confort hem de ser agosarats i valents, ja que l’immobilisme es fonamenta en les nostres pors. Hem de treballar les nostres pors i la zona de comoditat des de preguntes ben senzilles que ens permetin donar valor a la creativitat personal i a la creativitat col·laborativa (d’equip).

Ens cal qüestionar-nos els I SI…

Moltes vegades ens amaguem en el raonament del I SI PASSÉS això o allò…

Els I SI PASSÉS ens paralitzen i ens congelen en les rutines i seguretats, fomentant que apareguin les resistències a aquelles propostes de millora quotidianes.

Algunes  vegades però  canviem la pregunta  de la por  pel I SI FES això o allò…

Els I SI FES ens permeten treballar la possibilitat, replantejar-nos allò que no ens sembla factible i que sovint passa per la nostra capacitat de passar a l’acció de forma reflexiva, reconeixent on són els esculls i les dificultats, repensant solucions, des de les nostres capacitats, a traves de processos que poden ser creatius i innovadors.

Treballar els I SI ens porta a fer possible la utopia Freiriana (Paulo Freire) que fonamenta la  Pedagogia de l’Oprimit.

 

“Una utopia deixa de ser-ho quan algú fa quelcom per fer-la possible”

 

L’Impossible  esdevé possible i es converteix en una nova realitat INÈDITA però VIABLE, ja  que estem fent alguna cosa per assolir-la. No deixis que les pors, les comoditats, les  seguretats et limitin com a persona o  tinguin reclòs el teu equip en la passivitat.

Si  vols  sortir de la  zona  de  confort  atreveix-te  a crear i creure en  els  reptes  diaris de fer POSSIBLE  allò que sembla IM-POSSIBLE.

I si necessites eines has de conèixer les nostres píndoles de complemència.

Un article de Quico Manyós, director de continguts de Dignetik.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *