Els nostres dilemes de cada dia

Els nostres dilemes de cada dia

CRÒNICA D’UNA ÈTICA ANUNCIADA 

Sovint es planteja l’ètica com un tema filosòfic, centrat generalment en l’àmbit mèdic des de la perspectiva de la bioètica. Res més lluny de la realitat. L’ètica i la reflexió sobre les nostres formes d’actuar davant de situacions de la vida diària es donen cada dia en una residència o en un centre de dia. Els dilemes truquen a la porta de forma constant i ens fan dubtar davant de situacions tan properes que ens demanen una reflexió sobre com afavorir la màxima dignitat de la persona.

Però què és l’ètica?

Ètica (del lat. Ethĭcus, i aquest del grec ἠθικός ēthikós: significa caràcter) és la branca de la filosofia que estudia el correcte o equivocat del comportament humà. Aquestes formes es relacionen amb el bé, la virtut, el deure, la felicitat. L’ètica és la disciplina dedicada a proveir els principis per a la conducta més apropiada de l’ésser humà respecte de la vida Trobem algunes definicions d’ètica com “l’ús creatiu del diàleg inter i transdisciplinar entre les ciències de la vida i valors humans per a formular, articular i, en la mesura del possible, resoldre alguns dels problemes plantejats per la investigació i la intervenció sobre la vida “. Warren Reich, defineix a la Bioètica com el “estudi sistemàtic de la conducta humana en l’àrea de les ciències de la vida i la salut, examinat a la llum dels valors i principis morals”.

Per què plantejar la perspectiva ètica en els processos d’acompanyament?

En el nostre treball diari, en la quotidianitat d’un centre, residencial o servei d’atenció a la dependència apareixen nombroses situacions que ens generen dilemes sobre quina és la forma correcta d’actuar:

  1. Una persona que no vol menjar triturats, tot i saber que pot ennuegar.
  2. Fer ús o no de mesures de subjecció.
  3. Realitzar una cura obstinada en moments de final de vida.
  4. Donar més valor a la decisió dels fills que a la de la persona gran.
  5. Situacions d’incapacitació, gestió de la informació, internaments involuntaris, …
  6. El nostre dia a dia està ple de situacions en què ens debatem si la nostra actuació és correcta o no ho és.

L’ètica de la vida quotidiana es viu més intensament en un centre de gent gran, ja que estem afrontant els reptes ètics de la intimitat, de la gestió de les decisions, els aspectes sanitaris de forma continuada, permanent en el temps de vida de la persona.

En el SEU LLOC DE VIDA.

La reflexió ètica ens permetrà desenvolupar els nostres valors i formes d’actuar a partir d’un sentit humanitzador i centrat en la persona. Les dimensions de l’ètica assistencial ens apropen a la definició de formes d’actuar que potencien l’ètica de la persona atesa, els seus valors personals, la seva identitat, la seva autonomia moral si encara la té intacta o la gestió dels seus moments de felicitat i infelicitat que es donen en la vida quotidiana.

Com puc introduir l’ètica? El debat deliberatiu com a eina ètica.

La reflexió ètica només s’entén des del diàleg interdisciplinari i interpersonal introduint a la persona usuària i a la seva xarxa social en el debat del que seria desitjable, del que és adequat a cada situació. El diàleg es dóna a partir de dinàmiques de debat deliberatiu

La deliberació és el procés mitjançant el qual es ponderen els factors d’una situació per donar-li solució, la deliberació Ètica és el procés mitjançant el qual analitzem una situació racionalment per prendre decisions, analitzar les diferents opcions i les conseqüències que aquesta elecció pot tenir per finalment escollir una recomanació a seguir. La deliberació és un raonament pràctic, no teòric, no busca una certesa, la ment analitza i raona sobre opcions presents. Com podem valorar l’ètica quotidiana basada en les metodologies de deliberació i el diàleg interprofessional i interpersonal, no busquen generar protocols, instrucció o formes d’actuar obligades, sinó, des del pensament ètic, aportar algunes recomanacions que permetin afrontar les realitats quotidianes des de la perspectiva ètica.

Què són les recomanacions ètiques?

La recomanació ètica és una forma de respondre davant els dilemes que es produeixen en la realitat quotidiana dels nostres centres. Des de la ètica assistencial només es poden recomanar accions virtuoses a la llum dels principis ètica reconegudes de forma universal. Un comitè no pot ni ha de donar instruccions tancades sinó afavorir les la reflexió ètica de les persones i recomanar les accions que s’adeqüen més al bé fer, a l’beneficiar de les persona atesa sense menyscabar les decisions preses des de l’autonomia personal.

L’ètica del tenir cura i de l’acompanyar està trucant cada vegada amb més força a la porta dels nostres centres. Si fa algun temps l’ètica ens semblava com un concepte llunyà, que no té res a veure amb les accions professionals que diàriament desenvolupem en els nostres centres, cada vegada tenim més consciència deseva importància des de la perspectiva de les actituds que ens permeten potenciar la gestió centrada en la persona.

Un article de Quico Manyós per Dignetik



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *