El plaer d’aprendre i construir – 1

El plaer d’aprendre i construir – 1

Què vol dir aprendre?

Amb la reflexió que us presentem avui volem encetar una trilogia d’articles que tenen la finalitat de pensar sobre el fet d’aprendre com a element cabdal en la nostra tasca diària, ja sigui en un servei d’atenció a les persones o en l’àmbit de l’empresa i la gestió d’equips.

En aquest primer article us proposem una reflexió sobre que vol dir aprendre, quines eines posem en joc en els processos d’aprenentatge per tal d’assolir que els aprenentatges personals, col·lectius, professionals… tinguin sentit i significat en la nostra quotidianitat.

En un segon article ens plantejarem el fet d’aprendre a desaprendre i reaprendre com a procés que ens permet un procés dinàmic i evolutiu com a persones úniques que som. Sempre “en construcció”

En un darrer article ens preguntarem sobre un dels aprenentatges més importants com és el d’aprendre a dependre dels altres en un procés col·lectiu, social, arrelat en el sentiment de pertinència i de construcció social com a eina de progrés, tant personal com de societat.

Però què és aprendre?

Podríem dir que aprendre és el procés per el qual una persona o un grup social adquireixen coneixements, capacitats, habilitats, bagatge cultural, llenguatges, normes, creences, regles de conducta, intel·ligències, ….

Aprendre significa «adquirir el coneixement d’alguna cosa per mitjà de l’estudi o de l’experiència o la vivència. Si ens fixem en la etimologia apprehendere significava “agafar”, “prendre”. Aquest concepte de prendre ens porta a una primera reflexió: Aprendre és una acte de voluntat. Quan prenem alguna cosa: prendre decisions, prendre compromisos, fins i tot prendre una beguda, …) fem un exercici de prendre partit, d’haver elegit quelcom. Per tant l’aprenentatge quotidià depèn de l’actitud que tenim davant la possibilitat d’adquirir nous coneixements. El motor és el fet d’optar, de fer consciència, des de la curiositat.

Només aprenem el que volem aprendre, el que no fixem des de l’aprenentatge és fugisser i no ho incorporem en els nostres comportaments ni accions. Voler aprendre és un fet indispensable en la construcció del coneixement propi que vivim cada dia. Per a optar, per prendre una decisió ens cal saber i fer consciència, per tant aprendre és una forma de fer conscient la vivència, l’experiència, des de la voluntat des de la comprensió “comprendre”

Només aprèn qui vol aprendre, aprendre ens demana uns comportaments específics que ens han d’encaminar a l’aprenentatge significatiu en què els continguts nous es relacionen amb coneixements prèviament adquirits per la persona i que per tant són la base nous aprenentatges significatius, de manera que queden assimilats a l’estructura cognitiva personal. És canvi metodològic que implica que la capacitat d’aprendre és l’eix vertebrador del progrés personal Som protagonistes del nostre procés d’aprenentatge.

Aprendre ens demana no tenir un rol passiu, ens mou a tenir flexibilitat i ment oberta per viure l’experiència. Aquest fet que ens permet aprofundir en el que coneixem. Aprendre requereix un compromís clar i exigent que facilita que puguem assolir aprenentatges potents i perdurables que no ens permeten tornar enrere.

Per aprendre hem de ser com una esponja. Hem d’observar i absorbir i esprémer els coneixements adquirits. La capacitat d’aprendre ens demana que siguem capaços d’observar, en el sentit de parar atenció. Podríem definir la observació com la mirada atenta i continuada que ens permet descobrir, la realitat de l’entorn que ens envolta. Aquesta mirada ens ajuda ampliar la visió i per tant a conèixer viure i reconèixer noves possibilitats que es tradueixen en aprenentatges que podem aplicar en la nostra vida quotidiana.

També hem de ser capaços d’absorbir. Absorbir informació nova constantment ens ajuda a descobrir un ventall de possibilitats. La capacitat d’absorbir es fonamenta en la curiositat, voler conèixer, voler saber. Quant més sabem, més volem saber. La curiositat ens activa la capacitat d’escolta ja que és escoltant com podem saber més.

Però l’aprenentatge no té sentit sinó es tradueix en accions d’utilitat, en accions de valor cap l’entorn social o personal. No hem de fer un ús egoista dels aprenentatges que assolim, cal que des de la generositat, entesa com a capacitat de generar oportunitats en els altres, siguem capaços d’esprémer el coneixement per tal de fer que aquest es tradueixi en millores tant a nivell personal com en la relació  amb els altres. L’aprenentatge aplicat al món laborar ens permet ser creatius però ens demana el compromís, l’exigència de compartir el que sabem per tal de construir una societat més justa.

Siguem esponges !!!!

Un article de Quico Manyós



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *