La por que ens paralitza

La por que ens paralitza

No evitar ens fa ser persones fortes 

La vida és una oportunitat única i breu per desenvolupar totes aquelles accions i fer totes aquelles coses que com a éssers humans som capaços, que en són moltes. Però sovint ens perdem nosaltres mateixos pel camí, i deixem de desplegar tot aquest potencial per un factor que és comú, també, a tots els éssers humans: la por.

Com diu Giorgio Nardone al seu llibre Més enllà de la por:

“[…] la por com a emoció psicobiològica no és, de per sí, una forma de patologia; al contrari, és una emoció fonamental per a l’adaptació dels animals i dels éssers humans al seu ambient. Sense una dosi de por no es sobreviu, ja que aquesta és la reacció que ens alerta davant perills reals i ens permet afrontar aquestes situacions després d’haver-les reconegut com a perilloses […]”

Però què passa quan les reaccions que tenim els éssers humans no són adaptatives sinó que en comptes d’avisar-nos o d’ajudar-nos ens paralitzenEl resultat és que entrem en una roda, de la qual, si no reconeixem aquesta situació, ens és difícil sortir, podent succeir igualment que emprem tota la nostra vida enganxats a una manera de viure que res té a veure amb gaudir del món i de la vida i de tot el que ens ofereixen. En paraules del propi Nardone:

“[…] quan la por supera un cert llindar, l’ésser humà es bloqueja i es torna incapaç de reaccionar de forma idònia d’acord amb els esdeveniments. Per tant, el que marca la diferència entre la por com a emoció natural útil i la por com a reacció patològica és que el primera incrementa la nostra capacitat per gestionar la realitat mentre que la segona, per al contrari, limita o inclús anul·la aquesta capacitat, encadenant a la persona dins la presó del pànic […]”

La pregunta que ens podem fer en aquest punt és: realment hi ha tantes coses tant importants com aprendre a viure sense por? Segurament no, perquè si no n’aprenem (a viure sense por paralitzant), d’alguna manera, no ens reconeixem com a ésser humans madurs i no despleguem tot aquell potencial que ja tenim en moltes de les esferes de la nostra vida (personal, familiar, laboral, etc.)

I la següent pregunta que ens podem fer és: i com ho hem de fer això? Doncs un primer recurs és no evitar allò que ens fa por. Sembla contradictori, però evitar allò que ens fa por fa créixer la por i fa que entrem en una espiral de la qual cada dia ens és més difícil sortir-ne. Cada vegada que evitem ens confirmem a nosaltres mateixos la perillositat de la situació que evitem i ens prepararem per evitar novament. La conseqüència directa d’aquesta espiral és que la nostra por ens acaba inhabilitant i limitant-nos cada dia més.

En definitiva, la por, a banda d’una emoció útil en certs aspectes, és una construcció de la nostra ment que fa que deixem de fer moltes coses a la nostra vida, coses que són valuoses i que expressen la nostra mateixa essència com a éssers humans. Tenim l’opció d’escollir i viure sense por paralitzant. Quantes vegades ens hem preguntat a la nostra vida “i si hagués fet allò o hagués fet allò altre que hagués passat?”. Provem de viure sense por evitant evitar tot allò que ens fa créixer!

Un article de Xavier de Caso per al blog Dignetik



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *