Com acompanyar al SAD amb o sense COVID
VERSIÓN EN CASTELLANO AL FINAL DE LA PÁGINA VV
QUICO MANYÓS ÉS ENTREVISTAT PER TAL D’ENSENYAR EINES D’ACOMPANYAMENT ALS EQUIPS DE SAD AMB COVID O SENSE.
El motiu principal de l'entrevista és perquè fa uns mesos entitats com Alenvi, CAP Handeo i el projecte Baluchon Alzheimer de França es van interessar per Quico Manyós particularment.
El segon motiu és perquè molts professionals de sector volem saber com podem acompanyar a persones que tenen vincle amb el SAD (Familiars, les mateixes persones usuàries de SAD i professionals - amb o sense COVID, perquè això no s'ha acabat, i perquè si no tenim COVID què fem? per exemple, la soledat ja existia abans de l'COVID, perquè ara parlem de solitud en COVID?
El rerefons de l'entrevista es basa en els 4 eixos de Baluchon Alzheimer que són:
Acompanyar a la persona afectada per malalties neurodegeneratives.
Compartir observacions estratègies que facilitin l'acompanyament a domicili.
Treballar des d'una perspectiva Gerontològica i Social.
Proporcionar respir a la persona en sí.
Quico: És important partir de la primera paraula que dius o que Baluchon planteja, que és 'Acompanyar'. A vegades intervenim massa i acompanyem poc. Hi haurà, més ara, que treballar Atenció Centrada en la Persona Emmascarada, darrere de la màscara. Deremos saber acompanyar de moltes altres maneres diferents.
Què et transmet a tu Baluchon Alzheimer? Baluchon significa 'motxilla'.
Quico: A mi em suggereix coses tan importants com saber treballar des de la història de vida.
- Quines experiències portem a la motxilla?
- Qui portem a la motxilla?
- Quines persones del propi entorn portem a la motxilla?
Moltes vegades quan algú arriba a el Servei a Domicili ens arriba amb una maleta de problemes. I hem de tenir en compte què hi ha el expedient social, l'econòmic, el de salut ... però on és l'altra part de la motxilla? Aquesta part és la que ens permet personalitzar, treballar la intimitat, donar valor als petits detalls de la vida de la persona que és la que ens permet construir petits valors. Això ho trobem a la motxilla vital de la persona, de vegades més ordenada i de vegades més desordenada.
Relacionat amb l'anterior, potser vam batejar malament l'Atenció Centrada en la Persona perquè em suggereix que ens centrem en la persona, que som nosaltres els que decidim. Jo en diria, Atenció Centrada des de la Persona. És important treballar des del professional, des de la persona i des de la família.
Baluchon té 3 etapes a part dels 4 eixos. Les etapes són (abans del servei, durant el servei, després de el servei). Si no treballem aquestes etapes des del professional, des de la persona i des de la família això no es pot gestionar. Què creus que ha passat amb la motxilla vital de les persones que reben assistència durant el COVID?
Quico: A les persones els haurà costat entendre per què a vegades ens hem de quedar al replà. Jo tinc dificultat auditiva per exemple. M'he adonat que estic més acostumat a llegir llavis del que em pensava, però això amb la mascareta ha estat impossible. Hem hagut de canviar els nostres registres de comunicació i adaptar-nos. Hem après el llenguatge dels ulls, a somriure sota de la màscara. Potser aquesta situació que algunes coses hagin estat viscudes d'una manera més rutinizada. Hauran descobert que les i els professionals de SAD s'han acostat que una forma diferent, han intentat suplir aquesta proximitat facial per una forma o una actitud de molta més proximitat.
L'impacte de l'COVID ens ha proporcionats eines i ara siguem segurament més resilients. ¿Ara estem més preparats que abans?
Quico: Jo crec que podem estar més preparats que abans, però no crec que haguem de ser tan triomfalistes i pensar 'pot venir el que sigui que ...'; hem d'estar molt alerta cada vegada que vingui el que sigui i preguntar-nos com des d'una Coordinació podem abordar-lo. Podem aprendre de la Xarxa que hi ha a l'entorn, som una Xarxa Social, podem ajudar-nos molt més del que ens ajudàvem abans. Hem de buscar quines xarxes s'han teixit en els espais que hem treballat. Podem ser radars de solitud, radars de dependència.
Descobreix l'Entrevista Completa: Entrevista a Quico Manyós: Com Acompanyar en SAD amb o sense COVID.
Amb COVID o sense COVID, proposem fer el següent exercici aplicant la paraula RECONÈIXER, que és un palíndrom i es llegeix igual pel principi i pel final.
1- Quines coses has fet bé?
2- Quines coses han estat millorables?
3- En quines coses t'has equivocat i podries fer diferent?
4- Què agraeixes de l'COVID?
5- En què odies de l'COVID?
Escriu-li una carta a l'COVID amb el que li agraeixes. Pot començar així: L'experiència que el teu m'has donat m'ha fet descobrir que he plorat amb altra gent, hem sensibilitzat la feina (on no ha arribat l'altre he arribat jo), he confiat més en el meu entorn.
Quedar-això dins ens pot gestionar molt malestar, deixar-se un espai com escriure aquesta experiència ens pot servir per gestionar-lo.
Un article de Sandra Pàmies, Col·laboradora a Dignetik i Gestora Health&Social Care.
Cómo acompañar en SAD con o sin COVID
QUICO MANYÓS ES ENTREVISTADO PARA ENSEÑAR HERRAMIENTAS DE ACOMPAÑAMIENTO A LOS EQUIPOS DE SAD CON COVID O SIN COVID.
El motivo principal de la entrevista es porque hace unos meses entidades como Alenvi, CAP Handeo y el proyecto Baluchon Alzheimer de Francia se interesaron por Quico Manyos particularmente.
El segundo motivo es porque muchos profesionales del sector queremos saber cómo podemos acompañar a personas que tienen vínculo con el SAD (Familiares, las mismas personas usuarias de SAD y profesionales - con o sin COVID, porque esto no se ha terminado; y porque si no tenemos COVID qué hacemos? Por ejemplo, la soledad ya existía antes del COVID, ¿por qué ahora hablamos de soledad en COVID?
El trasfondo de la entrevista se basa en los 4 ejes de Baluchon Alzheimer que son:
- Acompañar a la persona afectada por enfermedades neurodegenerativas.
- Compartir observaciones estrategias que faciliten el acompañamiento a domicilio.
- Trabajar desde una perspectiva Gerontológica y Social.
- Proporcionar respiro a la persona en sí.
Quico: Es importante partir de la primera palabra que dices o que Baluchon plantea, que es ‘Acompañar’. A veces intervenimos demasiado y acompañamos poco. Habrá, más ahora, que trabajar Atención Centrada en la Persona Enmascarada, detrás de la máscara. Deremos saber acompañar de muchas otras maneras diferentes.
¿Qué te transmite a ti Baluchon Alzheimer? Baluchon significa ‘mochila’.
Quico: A mi me sugiere cosas tan importantes como saber trabajar desde la historia de vida.
- Qué experiencias llevamos en la mochila
- Quién llevamos en la mochila?
- Qué personas del propio entorno llevamos en la mochila?
Muchas veces cuando alguien llega al Servicio a Domicilio nos llega con una maleta de problemas. Y tenemos que tener en cuenta que existe el expediente social, el económico, el de salut... pero ¿dónde está la otra parte de la mochila? Esa parte es la que nos permite personalizar, trabajar la intimidad, dar valor a los pequeños detalles de la vida de la persona que es la que nos permite construir pequeños valores. Esto lo encontramos en la mochila vital de la persona, a veces más ordenada y a veces más desordenada.
Relacionado con lo anterior, quizás bautizamos mal la Atención Centrada en la Persona porque me sugiere que nos centramos en la persona, que somos nosotros quienes decidimos. Yo lo llamaría, Atención Centrada desde la Persona. Es importante trabajar desde el profesional, desde la persona y desde la familia.
Baluchon tiene 3 etapas a parte de los 4 ejes. Las etapas son (antes del servicio, durante el servicio, después del servicio). Si no trabajamos estas etapas desde el profesional, desde la persona y desde la familia esto no se puede gestionar. ¿Qué crees que ha pasado con la mochila vital de las personas que reciben asistencia durante el COVID?
Quico: A las personas les habrá costado entender por qué a veces nos tenemos que quedar en el rellano. Yo tengo dificultad auditiva por ejemplo. Me he dado cuenta que estoy más acostumbrado a leer labios de lo que me pensaba, pero esto con la mascarilla ha sido imposible. Hemos tenido que cambiar nuestros registros de comunicación y adaptarnos. Hemos aprendido el lenguaje de los ojos, a sonreír debajo de la máscara. Quizás esta situación que algunas cosas hayan sido vividas de una manera más rutinizada. Habrán descubierto que las y los profesionales de SAD se han acercado que una forma diferente, han intentado suplir esa cercanía facial por una forma o una actitud de mucha más cercanía.
El impacto del COVID nos ha proporcionados herramientas y ahora seamos seguramente más resilientes. ¿Ahora estamos más preparados que antes?
Quico: Yo creo que podemos estar más preparados que antes, pero no creo que tengamos que ser tan triunfalistas y pensar ‘puede venir lo que sea que…’; debemos estar muy alerta cada vez que venga lo que sea y preguntarnos cómo desde una Coordinación podemos abordarlo. Podemos aprender de la Red que hay en el entorno, somos una Red Social, podemos ayudarnos mucho más de lo que nos ayudabamos antes. Tenemos que buscar qué redes se han tejido en los espacios que hemos trabajado. Podemos ser radares de soledad, radares de dependencia.
Descubre la Entrevista Completa: Entrevista a Quico Manyós: Cómo Acompañar en SAD con o sin COVID.
Con COVID o sin COVID, proponemos hacer el siguiente ejercicio aplicando la palabra RECONOCER, que es un palíndromo y se lee igual por el principio y por el final.
1- Qué cosas has hecho bien?
2- Qué cosas han sido mejorables?
3- En qué cosas te has equivocado y podrías hacer diferente?
4- Qué agradeces del COVID?
5- En qué odias del COVID?
Escríbele una carta al COVID con lo que le agradeces. Puede empezar así: La experiencia que tu me has dado me ha hecho descubrir que he llorado con otra gente, hemos sensibilizado el trabajo (dónde no ha llegado el otro he llegado yo), he confiado más en mi entorno.
Quedarnos esto dentro nos puede gestionar mucho malestar, dejarse un espacio como escribir esta experiencia nos puede servir para gestionarlo.
Un artículo de Sandra Pàmies, Colaboradora en Dignetik y Gestora Health&So