La creativitat original

Moltes vegades s’associa la creativitat amb la inspiració. El problema és que llavors, la creativitat depèn de la inspiració i si no hi ha inspiració no es produeix la creativitat. Per sortir d’aquesta espiral de dependència, és important deslligar la inspiració de la creativitat i per a això, cal desgranar el concepte de creativitat que tant ha imperat en la nostra societat.

Se sol definir la creativitat com la capacitat de generar noves idees per a produir solucions originals. No obstant això, qualsevol solució és de per si original si és generada a través d’un mateix, en la seva pròpia individualitat conscient (cada ésser humà és únic i irrepetible i per tant absolutament original). Llavors, més enllà de produir solucions originals, la proposta és dirigir-nos cap a un mateix per a apropar-nos a la creativitat.

Una de les opcions per entrar en contacte amb un mateix és prenent contacte amb la respiració. La respiració ens permet fer una aturada i situar-nos cap endins. Això facilita revisar, en primer lloc, l’organisme a nivell físic -camp corporal-, i, en segon lloc, detectar les sensacions que allà es produeixen -camp emocional-.

Les sensacions són el punt de partida: una vegada sentides, el camí de recerca de la nova idea es bifurca. Per un costat podem posar atenció en processar les idees des de la raó o des del pensament i per un altre costat podem processar sensitivament les idees.  Aquest és un punt realment interessant: portem des de ben petits una inèrcia que ens porta a descartar les sensacions en benefici del pensament. En aquest sentit, per a  entrar en contacte amb la nova idea (en direcció a la creativitat) ens trobem llavors esperant alguna inspiració que ens porti a passar a l’acció. Malauradament, l’espera pot ser llarga.

Obrir-nos al camp de les sensacions implica entrar en una dimensió de coneixement abstracte. Un espai sense forma, ni contingut. I com no ha estat practicat des de petits, no deixa de ser una dimensió desconeguda i estranya per a l’ésser humà. Per tant, estem davant un espai d’entrenament, que en tant el puguem assolir aconseguirem desenvolupar amb més agilitat  la detecció i el maneig d’aquestes sensacions. És en aquest camp de treball on practicant i aprenent, podem arribar a obtenir noves idees que permetin configurar la realitat contínuament de manera original, sense necessitat d’estar pendents d’inspiracions.

 Miguel Martín Montalvo, Director Formaser