La història de vida. Reconstruint la dignitat
Sovint es considera que les persones sempre ens expliquen les mateixes històries, fet que genera alguns tòpics en el llenguatge. Moltes vegades he sentit entre les generacions joves que parlen de “les batalletes dels avis”. Res més lluny d’aquesta realitat. A més, tots tenim història de vida, des d’una persona que viu al carrer, fins als nens i nenes que han viscut com a refugiats, i obbiament totes les persones que vivim en la societat actual.
Treballar històries de vida, sigui a l’edat que sigui, ens permet desenvolupar projectes basats en la interculturalitat. Projectes que generen processos personals i col·lectius que donen valor a l’experiència pròpia i permeten fixar aspectes d’identitat compartida i sentiment de pertinença en la societat.
El desenvolupament de les històries de vida permet treballar la reconstrucció significativa del passat, fixant fets sobre els quals es fonamenta tant la identitat personal com la col·lectiva: aquella cançó, aquells moments de vida que han configurat vivències (les primeres claus que vaig tenir, la primera feina, l’inici d’una guerra, el dia que vaig tenir el meu primer fill, etc.) Aquests records, positius i negatius formen part del nostre present per què els recordem avui, a més que ens permeten SER persones úniques amb una maleta vital plena de SENTIT i amb històries de vida compartida amb els altres.
Aquesta experiència projecta la preservació tant de la identitat personal com de la col·lectiva que deriva en el sentit de pertinença a una cultura, generació, territori, etc.
La història de vida és una eina que permet el creixement personal perquè facilita la comunicació de la persona amb el seu entorn social més proper (família, xarxa social de base o en la macro-societat). Desenvolupar històries de vida ens permet validar i donar significat aquells moments, persones, llocs que configuren el nostre món personal i ens fan diferents als altres, així com treballar referents personals.
Elements bàsics i actuacions tècniques a tenir en compte en el desenvolupament d’històries de Vida. Estratègies per RECONÈIXER
La història de vida pot ser definida com un tipus particular de narració on la persona elabora un relat de la seva pròpia vida. A diferència de la biografia, que és realitzada per altres persones, la història vital és un relat, generalment oral (si és escrit parlem d’autobiografia), narrat per la pròpia persona. Les històries de vida compleixen un important paper ja que reforcen la identitat personal, i permeten DONAR SENTIT a molts aspectes de la nostra trajectòria vital integrant els canvis que s’han anat produint en ella. La història de vida contribueix a consolidar una visió estable i coherent del projecte i permet dur a terme avaluacions positives d’un mateix.
Treballant des de da Història de Vida d’una forma personalitzada
Per al desenvolupament d’un llibre de la història de vida és important realitzar un treball individualitzat en un entorn que faciliti la interacció i on cada persona pugui reconèixer i donar a conèixer les seves vivències significatives. En primer lloc la persona o persones participants han d’acceptar la proposta de dur a terme la construcció de la seva història de vida. Per això, en aquest procés de treball individualitzat, és recomanable escollir el moment adequat i un espai privat i amigable. Cal triar un lloc tranquil, amigable, on no hi hagi elements disruptius, el que ens permetrà treballar la personalització i la transmissió dels significats atorgats a les experiències viscudes per cada persona.
Recollint el relat de la persona i reconstruint l’història de Vida: Relat del recorregut biogràfic
La història de vida, com a relat de la pròpia persona ha de ser construïda des elements que siguin significatius. Es proposa així desenvolupar el relat i la recollida d’informació des d’un esquema biogràfic i obert que podria contenir preguntes
Aspectes que millor resumeixen la seva vida – Persones més estimades – Llocs preferits – Activitats amb les que sempre ha gaudit: oci, oficis, professió, amics, anècdotes que li agrada recordar: esdeveniments culturals, viatges, vivències…
Elecció de fotografies, objectes, músiques i relats
Un cop recollit el relat podem treballar els aspectes importants responent a dues qüestions: Quins objectes, fotografies, relats, músiques, olors, anècdotes, tries per explicar la teva experiència? Respondre a aquestes qüestions ens permet treballar l’experiència vital de la persona, els seus aspectes més significatius i referencials en la seva història de vida.
És important la tasca de verbalització del perquè de l’elecció d’aquests estímuls. Verbalitzar la història de vida és donar l’oportunitat d’expressar aspectes significatius personals que permeten que la persona segueixi construint-se a si mateixa.
Construcció d’un Projecte
La persona usuària juntament amb l’educador hauran de decidir qüestions concretes per a l’elaboració del producte final: ja sigui un llibre de la història de vida, una caixa d’història de vida, una obra de teatre, o la recreació auditiva d’un itinerari musical, etc. …
En següents articles presentarem com podem treballar les històries de vida des de les Caixes d’història de vida, des de la construcció col·lectiva del teatre social i des dels itineraris de música personal que permeten la Construcció del projecte personal i vital.
Un article de Quico Manyós per al blog Dignetik