Com volem tractar la nostra Gent Gran? Quin model volem?

VERSIÓN EN CASTELLANO AL FINAL DE LA PÁGINA VV

Llocs de vida saludable des de l’Atenció Centrada en la persona

Començo aquest article amb un exemple, per poder explicar-me millor.

 La Sra.113A (82 anys) aquests dies està ingressada en un centre d’atenció sanitària degut a la situació del COVID. Està infectada, però sembla que se’n sortirà. A la seva història mèdica veiem que va donar positiu al PCR que li van fer fa uns dies. Ha patit alguna febrícula, amb símptomes respiratoris de pneumònia, i a més amb crepitants que van portar a l’equip a fer el tractament actiu per COVID. Aquesta persona ha estat valorada amb un Barthel de 30 (dependència alta i amb PFEIFFER de 7 sobre 10 amb deteriorament cognitiu important), pren dieta asòdica tova i té alguns episodis d’artrosi reumàtica provocada per la psoriasis, alhora que sovint fa infeccions d’orina. Disposem de la seva història mèdica i del seu pla de medicació des del Centre  d’Atenció Primària i això ens és de gran ajuda. La Sra.113A no és una excepció, hi ha moltes persones grans que respondrien a aquest perfil.

 La Sra.113A va néixer al barri de Gràcia, des de casa veia la plaça del Diamant. Els dissabtes anava a ballar a La Fraternitat (que ara és el Teatre Lliure de Gràcia). Els dimecres anava a ballar sardanes al grup sardanista de la Violeta. Allà va conèixer el seu marit, en Joan, que va morir fa alguns anys. El darrers anys ha viscut a la residència, ja que els seus fills no poden atendre-la com cal per motius de feina. Li agrada escoltar musica, no vol pintar, però si mirar revistes antigues com el Patufet, l’escletxa de la Torratxa i altres. Té dues netes que la anaven a veure sovint a la residència i li portaven fotos que feien al taller de fotografia al que s’havien apuntat. De vegades té mal geni i s’enfadava amb la Natalia, la gerocultora que tenia sempre més a prop d’ella al centre. Ah! Em parles de la Sra. Carme, només ella respon a aquest perfil. 

Davant el debat que el COVID ha posat sobre la taula ens hem de preguntar quin model volem: Medicalització dels serveis? vs. Projecte de vida de la persona? Hem de trobar un model que contempli la complementarietat de les dues vessants, la mèdica, importantíssima en aquestes edats que suposen atenció a la vulnerabilitat, i la de l’acompanyament a la persona, des de la seva història de vida, des del coneixement de les seves preferències, il·lusions, hàbits, capacitats, problemes vitals, pors i decisions. La Sra. Carme no pot ser només un diagnòstic mèdic, ni tampoc una història social, ha de passar de ser la 113A a ser la Carme que té uns problemes mèdics específics i que té el dret de ser atesa des de la perspectiva de la seva salut. 

La immensa majoria de centres que tenen cura de les persones grans, han fet grans esforços els darrers anys per a introduir l’atenció centrada en la persona, fent mapes de vida de cada persona, donat valor a capacitats hàbits i decisions. Els centres entenen un centre residencial con a LLOC DE VIDA, com a espai d’intimitat. 

94618556_1274215459443040_4583208190526619648_n.jpg

 En Juanjo Fernández, col·laborador de dignetik, ens regalava una preciosa frase en un “squetch note” dibuixat: la soledat no és sentir-se sol, és sentir-se buit. Aqueta nota ens porta a reflexionar sobre quin model volem construir en aquest temps de reconstrucció i resiliència. Ara és temps de definir si la prioritat son les persones, des d’una perspectiva de salut integral, o si la prioritat és un sistema  de salut només amb criteris de despesa econòmica. 

Per tant, veiem que l’Atenció centrada en la Persona ja fa anys que es treballa, tant des de l’àmbit de salut com des de l’àmbit dels serveis socials. Ara el que cal és el diàleg i el debat d’aquest sistema, posant en valor el que s’ha fet i reconeixent les mancances que ens han portat a la desatenció d’un sector que ha demanat ajuda manta vegades la darrera dècada. Si no fem el diàleg centrat en la persona, des d’una política i una administració centrades en la persona, acabarem per esquarterar aquesta “persona” en bocins de gestió que no es permetran fer que domicilis i/o residències siguin llocs de vida.

Un article de Quico Manyós per a Dignetik


¿Como queremos tratar nuestra Mayores? ¿Qué modelo queremos?

Lugares de vida saludable desde la Atención Centrada en la persona

Empiezo este artículo con un ejemplo, para poder explicarme mejor.

La Sra.113A (82 años) estos días está ingresada en un centro de atención sanitaria debido a la situación del Covid. Está infectada, pero parece que saldrá de ésta. En su historia médica vemos que dio positivo al PCR que le hicieron hace unos días. Ha sufrido alguna febrícula, con síntomas respiratorios de neumonía, y además con crepitantes que llevaron al equipo a hacer el tratamiento activo para Covid. Esta persona ha sido valorada con un Barthel de 30 (dependencia alta y con PFEIFFER de 7 sobre 10 con deterioro cognitivo importante), toma dieta asòdica blanda y tiene algunos episodios de artrosis reumática provocada por la psoriasis, a la vez que, a menudo ,hace infecciones de orina. Disponemos de su historia médica y de su plan de medicación desde el Centro de Atención Primaria y esto nos es de gran ayuda. La Sra.113A no es una excepción, hay muchas personas mayores que responderían a este perfil.

La Sra.113A nació en el barrio de Gracia, desde casa veía la plaza del Diamant. Los sábados iba a bailar a La Fraternidad (que ahora es el Teatre Lliure de Gracia). Los miércoles iba a bailar sardanas al grupo sardanista de la Violeta. Allí conoció a su marido, Juan, que murió hace algunos años. Los últimos años ha vivido en la residencia, ya que sus hijos no pueden atenderla como es debido por motivos de trabajo. Le gusta escuchar música, no quiere pintar, pero si mirar revistas antiguas como el Patufet, L’esquella de la Torratxa y otros. Tiene dos nietas que la iban a ver a menudo a la residencia y le llevaban fotos que hacían en el taller de fotografía al que se habían apuntado. A veces tiene mal genio y se enfadaba con Natalia, la Gerocultora que tenía siempre más cerca de ella en el centro. ¡Ah! Me hablas de la Sra. Carmen, sólo ella responde a este perfil.

Ante el debate que el Covid ha puesto sobre la mesa hay que preguntarse qué modelo queremos: ¿Medicalización de los servicios? vs. ¿Proyecto de vida de la persona? Debemos encontrar un modelo que contemple la complementariedad de las dos vertientes, la médica, importantísima en estas edades que suponen atención a la vulnerabilidad, y la del acompañamiento a la persona, desde su historia de vida, desde el conocimiento de sus preferencias, ilusiones, hábitos, capacidades, problemas vitales, miedos y decisiones. La Sra. Carmen no puede ser sólo un diagnóstico médico, ni tampoco una historia social, debe pasar de ser la 113A a ser Carmen que tiene unos problemas médicos específicos y que tiene el derecho de ser atendida desde la perspectiva de su salud.

La inmensa mayoría de centros que cuidan de las personas mayores, han hecho grandes esfuerzos en los últimos años para introducir la atención centrada en la persona, haciendo mapas de vida de cada persona, dado valor a capacidades hábitos y decisiones. Los centros entienden un centro residencial cono LUGAR DE VIDA, como espacio de intimidad.

94618556_1274215459443040_4583208190526619648_n.jpg

Juanjo Fernández, colaborador de dignetik, nos regalaba una preciosa frase en un "squetch note" dibujado: la soledad no es sentirse solo, es sentirse vacío. Esta nota nos lleva a reflexionar sobre qué modelo queremos construir en este tiempo de reconstrucción y resiliencia. Ahora es tiempo de definir si la prioridad son las personas, desde una perspectiva de salud integral, o si la prioridad es un sistema de salud sólo con criterios de gasto económico.

Por lo tanto, vemos que la Atención centrada en la Persona ya hace años que se trabaja, tanto desde el ámbito de salud como desde el ámbito de los servicios sociales. Ahora lo que hace falta es el diálogo y el debate de este sistema, poniendo en valor lo que se ha hecho y reconociendo las carencias que nos han llevado a la desatención de un sector que ha pedido ayuda manta veces la última década. Si no hacemos el diálogo centrado en la persona, desde una política y una administración centradas en la persona, acabaremos por descuartizar esta "persona" en pedazos de gestión que no se permitirán hacer que domicilios y / o residencias sean lugares de vida.

Un artículo de Quico Manyós para Dignetik