Dotze claus per Emprendre

Els darrers anys es parla cada cop més del Fenomen Emprenedor i, tant per notícies com per la proliferació d’empreses, podem afirmar que estem davant d’una “febre” emprenedora. Alguns economistes han afirmat recentment que el discurs sobre els emprenedors no serveix més que per reduir notablement el nombre de persones en atur a canvi d’emprendre en negocis precaris.

Discursos a part, si som emprenedors el que necessitem si o si és conèixer què ens trobarem en aquest camí, errors que podem cometre o models a imitar. Aquí us deixo 12 claus que a mi particularment m’han ajudat molt en aquest camí i crec que a vosaltres, futurs emprenedors us poden ajudar.

# 1 No és per a tots

Encara que es parli molt d’emprendre i d’emprenedors és una cosa que no és per a tothom. És molt dur començar una cosa de zero i més sense cap tipus d’ajuda o matalàs financer. Exigeix un sacrifici i una actitud que no està a l’abast de tothom. I encara més quan un ha conegut el que és treballar per compte d’altri i rebre un salari a final de mes passi el que passi. En el món emprenedor pots treballar igual o més que en una empresa i trigar diversos mesos a rebre un salari.

# 2 És molt difícil tornar al mercat laboral

Encara que moltes empreses diguin “Busquem persones emprenedores, amb iniciativa, etc.” és mentida. Les grans empreses busquen algú que sàpiga fer molt bé un procés en l’enorme engranatge de l’empresa; algú que se sotmeti a una autoritat. Els que mai hem tingut caps no solem portar bé això que la nostra iniciativa es vegi coartada. Les empreses ho saben i no ens volen. Elles s’ho perden 😉

# 3 Compte amb els socis; és com casar-se amb ells.

Una de les decisions més importants de la vida és triar bé amb qui et cases, formes una família, etc. Normalment per triar aquesta persona i que l’altra persona ens esculli hi ha un període de festeig. A l’hora de triar socis també hauríem de tenir un període de festeig -fer alguna cosa junts-, ja que si ens convertim en socis compartirem deutes, alegries, tristeses, “marrons”, etc. És important definir quin paper jugarà cada soci i veure si realment poden aportar alguna cosa a l’empresa.

# 4 No t’endeutis; minimitza els costos fixos.

Un dels errors més comuns és començar a gastar sense saber d’on vindran els ingressos per pagar les factures. La meva recomanació més viva és que no demaneu préstecs i que abans de gastar un euro us pareu a pensar: cal? I després… de debò és realment necessari? Perquè hi ha moltes despeses prescindibles que poden marcar la diferència entre un negoci que aconsegueix arrencar i un altre que no. Un cas típic és el de l’empresa que encara no existeix però es gasta 3.000 € en un web guapíssima. Error. Fes un web bàsica i quan vagis facturant ja crearàs un web que marqui la diferència. Per començar pots intentar fer-te un web tu mateix basant-te en plantilles o demanar ajuda a algun estudiant que domini. Abans de llogar un local pensa si tenir-ho t’aportarà beneficis com per pagar el seu cost. Pots començar a casa teva o en un espai coworking per 100 €/mes.

# 5 Facturar des del minut 1. Primer fer un negoci sostenible i després un big business.

Qualsevol emprenedor ha de tenir una única preocupació principal: VENDRE. Què farà créixer el negoci? VENDRE. Què farà tancar el negoci? NO VENDRE. És bo trencar el punt mort de l’empresa com més aviat millor. Un cop obtingut una mica de benefici ja podem començar a pensar en gran; però el primer és fer un negoci sostenible.

# 6 No et deixis tot el pressupost en el producte i després no puguis comunicar-ho.

Per poder VENDRE cal poder arribar als teus clients potencials. Potser amb el pas del temps et vénen a buscar; però el més habitual serà haver d’anar a buscar-los tu mateix a casa seva. Això es fa a través del Màrqueting i, ara més que mai, el Màrqueting Online. Si no tens diners per gastar en comunicar als teus clients potencials l’existència del teu producte o servei ja pots tancar l’empresa. Un error típic és haver-te deixat els 3.000€ que hem comentat abans en un web i no poder gastar-te 500€ al Facebook Ads, AdWords o Instagram ADS per fer arribar els teus productes als teus possibles clients.

# 7 No donis la culpa als altres (Sistema, Hisenda …). Són les regles del joc.

Una queixa habitual de l’emprenedor és que la quota d’autònoms a Espanya és molt elevada, que els pagaments a Hisenda són molt elevats, etc. És cert; però és el que hi ha. Són les regles del joc i són iguals per a tothom… i probablement passin molts anys fins que es canviïn. Així que cal assumir-ho, comptar amb això i seguir endavant.

# 8 Si vas a buscar inversors assegura’t que el que li expliques segueix els seus criteris.

Els diners que demanem a inversors són els més cars que podem aconseguir perquè ens exigeixen una part de l’empresa, i moltes vegades una part de la presa de decisions. Avui en dia, si el negoci és mínimament realista i amb expectatives de creixement serà relativament fàcil aconseguir inversors. Això sí, hem de saber exactament què farem amb aquests diners i si realment els necessitem; perquè per cada euro de més que demanem a un inversor el percentatge de l’empresa que haurem de cedir-li serà més gran.

# 9 No tinguis por de Vendre. El producte ha de ser TOP.

Comença venent als teus familiars, amics i coneguts. Si ells ja no estan disposats a comprar, planteja’t si els estranys tindran interès a comprar. Aprofita la teva ciutat, les teves xarxes per fer una prova pilot i assegurar que el teu producte interessa als teus clients potencials. Si no els interessa, pots aprofitar el feedback que et donin per millorar-lo i realitzar de nou la prova.

# 10 Pensar, a qui estem ajudant? Existeixen? Quants són?

Abans de desenvolupar un producte o servei cal saber si el nostre producte és una aspirina (solucionem un problema a algú) o és una vitamina (ajudem algú a millorar). Si no som capaços d’identificar si el nostre producte és aspirina o vitamina probablement no despertem gens d’interès entre els nostres potencials clients. Per mesurar el recorregut que pot tenir una empresa és clau saber quantes persones formen el nostre públic objectiu i quant estan disposats a gastar-se per comprar el nostre producte. Si no sabem qui són ni quants són mai veurem créixer la nostra empresa.

# 11 Arguments sòlids per justificar que la gent et va a comprar.

Un error típic a l’hora de començar és fer previsions irreals de vendes. Abans de calcular quant vendrem o quins ingressos tindrem hem de preguntar-nos per què ens compraran a nosaltres? Hi ha moltes possibles respostes a aquesta pregunta: perquè som de més qualitat, perquè som més barats, perquè la nostra campanya de màrqueting és espectacular, perquè tenim molta experiència, etc. Si no trobem una resposta clara i realista a aquesta pregunta és millor no començar fins a trobar-la. Després d’aquesta pregunta vindrà la següent: ens compraran a aquest preu?

# 12 Objectius diaris, mesurables i assolibles.

El que no es mesura no creix. En molts àmbits de la nostra vida fem servir mesures per veure si estem millorant. Ens pesem per veure si baixem de pes, fem tests per veure si millorem el nostre nivell d’anglès, etc. En el nostre projecte hem d’establir alguns indicadors que ens permetin comparar la situació de l’empresa en diferents moments i veure si estem millorant o empitjorant. Aquests poden ser el nombre de comandes, xifra de vendes, nombre de clients, ràtio de clients nous, etc. Amb aquests indicadors descrits ja ens podem establir uns objectius realistes que ens incentivin a fer créixer el negoci.

Un article d’Albert Guivernau (Think Outside the box) per a Dignetik