“Les emocions perduren fins al final” Sobre l'alzheimer

UNA XERRADA ENTRE QUICO MANYÓS I PEPE OLMEDO SOBRE L’ALZHEIMER 

Amb motiu del dia de l’Alzheimer volem aportar el nostre granet de sorra des dels debats i xerrades mantingudes moltes vegades entre nosaltres dos (Quico Manyós i Pepe Olmedo). Petites trobades plenes d’emoció, sense altre fi que trobar camins que ens permetin dignificar i fer sentir a les persones malaltes que segueixen sent DIGNES i importants. Us convidem a llegir les nostres opinions sobre com podem, des de la música, despertar la dignitat personal dels malalts d’Alzheimer i altres demències, així com a participar amb els vostres comentaris.

L’Alzheimer és una malaltia callada que a poc a poc s’endú la identitat de les persones que la pateixen. Progressivament va portant les capacitats, i de vegades fins al record més significatiu de les persones, que van perdent fins a la possibilitat de reconèixer als éssers més estimats. La malaltia tira l’àncora en els records més interns, buscant aquells llocs d’identitat i identificació que encara donen sentit a la persona i valor a les seves experiències més personals.

Tot i així, tenim a mà una infinitat d’estratègies que ens permeten, no potser recuperar capacitats, sinó fer visible la persona malalta des de la DIGNITAT. Sovint compadim malament, “Ai pobre”, generant que la persona sigui tractada com un nen, des de la seva més profunda vulnerabilitat personal. La infantilització, el “No pot fer res” és una de les batalles perdudes en el dia a dia del malalt d’Alzheimer.

Hem de donar valor a la història de vida, a la realitat quotidiana construïda des d’aquells estímuls que siguin capaços de valorar la història personal, la identitat mantinguda, els sentiments vitals d’alegria que podem despertar amb eines com la música.

Aquelles cançons que són capaces de transportar-nos a històries personals de vida i a històries de vida compartides amb els altres. Aquella MÚSICA PER A DESPERTAR que permet fer visible la dignitat, mai perduda, que ens porta a expressar els afectes, seguir sent ALGÚ encara davant d’una realitat ennuvolada entre la boira de records incoherents.

Música per Despertar és una oportunitat per dignificar la persona que pateix Alzheimer? Què en penses d’això Pepe?

Totalment, ja que Música per Despertar parteix de l’acceptació i validació de la malaltia, així com de donar valor i reforçar el que encara es manté, més que centrar-nos en el que s’ha perdut. Partim de la història de vida de la persona, i juntament amb la seva família, seleccionem aquelles cançons que formen part de la seva banda sonora vital, aquelles cançons que desperten les emocions més profundes, a connectar amb l’essència de la persona, i a connectar amb els seus records. Ens centrem en la persona, en la seva història i en la seva identitat. Ja que en la personalització de l’atenció i de la cura es troba l’èxit en el maneig de la demència. Encara que sigui una malaltia complicada, hem de centrar-nos en la persona, i més encara en la seva necessitat de sentir-se estimats, valuosos i únics. Les emocions perduren fins al final.

La música és un element que permet potenciar les qualitats de la persona en el dia a dia. Els seus efectes fan “despertar” la persona momentàniament. Sembla que per moments torna el moviment coordinat, tornen emocions intenses, torna un llenguatge més coherent, tornen records de tota una vida, i el més important, torna el sentiment d’autonomia, se senten importants, protagonistes i únics, i gaudeixen d’aquest moment, el seu moment, encara que la seva vida ja tingui una adreça fixa i difícil, el camí serà el més amorós que es pugui, fins a l’últim dels sospirs.

L’Alzheimer no pot amb la Música i l’amor.

Música per despertar i Dignetik col·laborem per fer la vida més digna a les persones que pateixen calladament aquesta malaltia que s’endú les capacitats però mai la capacitat de ser i sentir.